de nits encara que la lluna ens il·lumini

cargols amb allioli, conversa entretinguda
esperant vint minuts
la janis menja ossos, és una gosseta, què més vols!
m'agraden les coses petites del dia a dia
carreteres estretes amb el camp verd a voltant, què és allò un castell abandonat?
no cal massa cosa per ser feliç, per somriure i pensar que tot pot anar bé. encara que a vegades tinguis por, tinc por, però la por es pot fer boletes i bufar i bufar ben fort. i ella marxa.
ara aniré a dormir, però potser la fortor d'all no em deixarà, i què? si sóc feliç, i què?

janis, janis, menja ossos, sigues gossa. guau!

t'estimo