esgarrapant minuts de vida

llegeixo a un blog la frase: És curiós com s'escarrassen a esgarrapar uns mesos més de vida (no poso enllaç per moltes raons, però des d'aquí dic: hola!) tot parlant dels avis que visiten assíduament el CAP, per tal de guarir-se els mals, vacunar-se, demanar medicaments gratuïts, o simplement fer petar la xerrada com si estigués a la cafeteria de la plaça Major. M'ha fet gràcia, perquè jo també he pensat una cosa semblant. Avui he acompanyat a en fer al CAP perquè li continuava fent mal la panxa, i mentre esperàvem, sentia els avis fent acudits verds, i molt dolents. Anaven cridant-los, un darrere l'altre. La majoria sense bastó ni res, xino-xano cap a la consulta, somrients i cofois. En canvi, tenia en fer retorçant-se de mal de ventre. Jo crec que molts avis d'aquests estan fets d'una matèria semi indestructibles, no crec que arribi a les seves edats de la mateixa manera.

Després hem anat a visitar a l'avi i l'àvia fita. feia dies que no ho feia. els he trobat com sempre. l'àvia amb les seves explicacions i l'avi amb els seus invents del tbo. els he explicat l'aventura del cor de l'avi de'n ferran. 81 anys una vena embussada, un cop de desembussamenta i cap a casa! i tan panxo ell!

ais no sé.

torno a tenir una mica de mal de cap. he anat al cole, però notava que no estava al 100%... i això és una merdeta....

espero trobar-me millor la setmana vinent... que a més començaré la meva mitja jornada! quin canvi de vida...