m'agrada

m'agrada arrugar els llençols, embolcallar-m'hi com si fos una croqueta humana. que m'obrin la persiana i es filtri la llum, que encara que grisa com avui, després de la negra nit, la llum és la llum.

m'agrada passejar-me descalça per casa, amb pijama, sense pentinar-me, sense dutxar-me, pensant que el temps és infinit i per tant no es pot acabar mai.

m'agrada sortir a la terrasseta i seure en l'escalonet. mirar el cel i no fer res més. el res, buit sense sentit, m'omple de sentit i de plaer.

m'agrada vestir-me sense presses, ara un mitjonet, ara unes calcetes, ara els pantalons, cada peça al seu lloc.

m'agrada caminar, lentament, pensant ximpleries, mirant a la gent que se'm creu als ulls. saludant, adéu, adéu, no sé qui ets però tu sí.

m'agrada beure cafè, llegir tots els diaris del bar, acariciar-te i abraçar-te. a cada instant.

m'agrada tornar a casa i passejar la janis, que pixi, que pixi, i una caca també si pot ser!

m'agrada, la vida tranquil·la, lenta, on cada moment és possible, que sense que ho demani, em facis un petó.