somriures

suposo que després de plorar i plorar
de no trobar sortides
de pensar que jo era una merda
i que tot era una merda...
un país elegant, on la perfecció és el pa de cada dia...
em va fer tornar a somriure.

el jet d'eau
i elles
elles que no em vaig atrevir a tornar a veure

genève i jo....

i tot verd
i tot blau
i la primavera, va venir
de cop!!!!
ja fa cinc anys...

que petita era

però em veig igual...