tinc molta soneta

són quarts de dues de la matinada, vinc d'un berenar sopar estrany, divertit i estrany a la vegada. no sé com dir-ho.

realment no sé com sóc, tota la vida intentant saber com era, i realment no sé com sóc.

una xupa càmera, una egocèntrica, una líder? amb ganes de cridar l'atenció? una pessimista disfressada d'optimista i riallera?

o simplement, tot i molt més, o tot i molt menys.

no ho sé.

a vegades crec que aquest blog és un lloc per vomitar, on hi vomito i vomito i esquitxo a la gent que hi passa. i potser sí que moltes afirmacions són purament irreals, que en el fons ni tot em va tan malament, ni tan sols crec que tot sigui una merda.

de fet, sóc prou feliç, de fet no tinc massa de què queixar-me.

però, és tan divertit queixar-se!!

proposa nou esport olímpic, queixica campió!

bona nit, i totes les puces al vostre llit!!!