blasblas
A mi m'encantava fer religió a l'escola. En vaig fer sempre, tots els cursos de primària i tots els de secundària.
De quart a vuitè, vaig anar a una escola concertada religiosa, a les monges concretament. L'hora de religió m'encantava perquè pintàvem i dibuixàvem, mentre ens inculcaven i ens feien aprendre les diferents oracions, que si el Parenostre, que si l'Ave Maria, que si el Credo, que si les diferents respostes a les preguntes que es fan a la missa. Tot això, i també, evidentment, la història de la biblia, l'antic testament, el nou testament. Les paràboles de Jesús explicades pels apòstols, els símbols dels apòstols, els 10 manaments de memòria! els sagraments, els pecats capitals i buuf un munt de coses més.
També m'agradava molt religió perquè cantàvem. Les Nadales per Nadal, un munt de diferents, cada any, me'n sé, o em sonen moltes cançons nadalenques. Per setmana Santa, per les diferents celebracions de la missa. Fins i tot hi posàvem instruments.
No recordo fer música a l'escola, així música, no recordo ni tan sols que ens ensenyessin les notes, o alguna cosa semblant. Jo feia música fora de l'escola, a dins, no ho recordo.
Cada dia abans de començar cantàvem alguna cançó, Fe és estimar, Obrint camins a l'esperança, o vés a saber, teníem un cançoner molt generós.
Estic farta de llegir als diaris qüestions sobre religió, que la treguin ja de les escoles, a mi m'agradava perquè era com història, plàstica i música barrejats. Doncs que posin més història, més plàstica i més música. Que després ens surten nens quillos, que no tenen sensibilitat estètica ni cap sentit per res. Què cony voleu que faci amb una punyetera hora de música a la setmana, una puta assignatura Maria!!!
Vinga ensenyeu religió, i vinga hores i hores. Vinga una tercera hora de castellà, i vinga, som-hi! una sisena hora sense prou mestres! vinga, qualsevol pot fer de mestra, aah ets llicenciat en física vinga doncs! a fer racons !!!
Si ho arribo a saber, faig història de l'art i m'estic uns anys tocant-me la pampa, i vinga! total hagués pogut ser mestra igual... i estalviar-me tres anys més d'universitat....
res, ja paro.
Qualsevol Capullo pot ser mestre, tingui o no el títol.... Així anem de bé. Total per recollir mocs... Ah la música no serveix per res, per res... per això m'agrada tant apa. a parir vent.
PS. per cert, avui fa TRAMUNTANA!!!!!!!
9 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Doncs jo tb vaig fer religió, però mai em van ensenyar a resar... De fet l'única cosa que sé de pregàries és una cosa que em deia el meu avi tal i com que "et fotre una hòstia que valdrà un [o dos] credo[s]".
a mi m'agradava l'àngel de la guarda, dolça companyia no em desempareu ni de nits ni de dies, que sinó jo me perdria. jejeje
aaah, i el sou dels mestres?!
tan baix
no parlava de sous, parlava de dignitat professional i la poca importància que es dóna al fet de ser mestra. per tant, qualsevol pot fer classes a primària, total...
Avui he llegit unes enquestes poc fiables que hem fet a classe, i la immensa majoria són o diuen que són ateus. Quin món de desgraciats.
Apa, salut
Ja sabem com va el mon pero et desesperis intenta fer la teva feine el millor possible i demostra que aixo no es cosa de qualsevol ja siguin ateus o religiosos.... jo no crec gaire la veritat... com dei la meva mare deu no et donara de menjar..... petonets..... a veure si ens veiem aviat
Avui a La contra de la Vanguardia http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html ,que per cert ara es pot mirar per internet gratis, la entrevistada diu que un pais que paga una merda als mestres, es un pais que no aposta pel futur. El texte exacte era aquest: "Una sociedad que paga así a sus profesores es que no cree en sus niños y que tampoco cree en su propio futuro. Y un niño en el que no ha creído alguien alguna vez es un cuerpo que se queda sin alma: inseguro de por vida."
Te tota la rao, tota tota.
Els mestres per la feina que feu haurieu d'estar moltissim ben pagats perque esteu educant els nostres fills...
ai zenyo zenyo!!
la qüestió no és el sou, ja ho he dit abans, crec que en el fons tenim un bon sou, molt superior a la mitjana espanyola. però jo, a mi m'agradaria que es valorés la professió, que s'intentés millorar la carrera, la preparació, i també la professió en si, la valoració dins la societat. La majoria de la gent, quan els dic que sóc mestra sempre fan servir la mateixa cançoneta (enfadosa) ui que bé, quantes festes! i no veuen la realitat, no veuen que jo no tinc les mateixes festes que el seu fill, no veuen que a darrere hi ha una preparació de les classes, dels materials, una preparació de les activitats i un seguiment per tal que cada dia el nen o nena vagi augmentant coneixement, autoestima, sensibilitat... i un llarg etcètera... ai no sé...
vaig a llegir la contra!!!
Jo en conec molts de mestres i professors. N'hi ha de tot tipus. De totes maneres crec que teniu una cosa en comu: la paciencia. Per les dues bandes. La primera, heu d'aguantar els nens i nenes a classe, que hi deu haver dies de tot, pero no deu ser facil. I la segona, heu d'aguantar tot aixo que dius de que a sobre et diuen que vius de puta mare.
Jo treballo en una empresa molt gran i ja fa anys que em sento dir que si no fotem ni brot, que si jo que se.... En fi, al principi em defensava, ara m'entra per una orella i surt per l'altra.
La contra es el millor de la vanguardia. Quasi sempre entrevisten gent amb un punt de vista interessant sobre la vida. No sempre, eh? Abans era pagant i ara es GRATIS.