bri de bri de bri!

l'aire estufava els cabells de la gent, el dia prometia ser llarg, com tots els dimarts. moltes coses per fer, moltes coses per començar i per acabar.

a vegades em veig a mi mateixa interpretant el paper d'una altra persona. no sóc jo és una altra, o vull ser una altra, no ho sé.

mentre ho faig jo me n'adono, me n'adono de tot, del meu paper de la meva interpretació, però no la puc parar. és anguniós. a vegades tan sols exagero els meus propis trets: si ric ho faig més escandalosament, si dic una ximpleria i l'altre gent riu en dic moltes i moltes i moltes, i a vegades, fins i tot creo atacs de riures incontrolables. i la veritat, no sempre m'agrada. a vegades hi ha gent que em diu que ve a parlar amb mi perquè s'ho passa bé, a veure quina una en dirà ara aquesta! i sí, sóc un pallasso. i els pallassos sempre m'han semblat tristos. i NO avui no estic pas trista, però m'agradaria canviar aquest petit detall, per què ho faig? per què no ho puc evitar? ja m'està bé una mica d'immitis, però tant? a què ve? i sí, no és la primera vegada ni l'última que em preguntaré això mateix.

segurament per això els nens queden tan sorpresos quan m'enfado i poso cara seriosa, no s'ho poden creure, si l'imma sempre riu!! no tinc equilibris, potser hauria de buscar l'equilibri, i no en sé, sóc desmesurada en totes les mesures, en tot. un desastre.

t'has d'acceptar tal com ets, molt bé ja ho faig, però la meva exageració potser no l'accepto. accepto l'imma, però l'imma quan fa de súpermegaimma no. aquesta no. o potser sí.... quin dilema!!!

per cert, el dia de l'eclipsi quan la lluna va quedar amagada, va ser genial.

Gràcies papa per la foto!!!

Això és per tu!!!!!!

i aquest altre mola!