el temps no es perd, es desaprofita

m'agrada la vida tranquil·la, caminar a poc a poc, respirar a poc a poc... mirar els núvols, tornar a caminar a poc a poc... i sempre ho dic, leimotiv, el temps no es perd, el temps no es pot perdre, el temps passa. però sí que es pot desaprofitar. i últimament, el temps, aquest que flueix, aquest que s'escampa, i s'escapa... el desaprofito. no faig res de profit.

i sempre em queixo, i no arreglo res, i així passa la vida i passa el temps. gandulejant per aquests rodals de món.

no és que estigui trista, no, no crec vaja, em sento apàtica, sense ganes de fer res, la primavera em xucla, i l'imma no fa res, és com un vegetal carrincló que no sap ni buscar el sol.

potser em calen vacances? no crec, estic en una letargia vacacional persistent i eterna.

no sé què fer amb mi, amb la meva vida, amb el meu temps.

una merda.