en el meu món
sóc molt despistada, a vegades el meu cap està en un lloc i jo en un altre de ben diferent. avui he marxat de casa sense claus, he anat per obrir el cotxe i no tenia claus, he hagut de recular. he volgut entrar al cole i tampoc tenia claus, més tard sabria que les tenia dins la bossa, dins una butxaca que no miro mai dels mais.
quan he tornat del cole, m'he quedat dins el cotxe acabant d'escoltar un programa de ràdio, després, clonc clonc, he sortit he tancat la porta, i taaatxaaan les claus s'han quedat a dins. un desastre darrere l'altre. encara sort que a casa la meva mare hi havia una còpia, perquè sinó ja em veig rebentant la finestra del cotxe per arreplegar les claus, o ves a saber, potser hagués hagut de fer com una lladre professional i manipular la porta... ai mira, millor que hagi pogut obrir.
avui no era el meu dia.
però tot bé, perquè després m'he fet un fars de riure...
bona nit
imma


l'altre dia ens vam tornar a quedar tancades fora de casa per culpa meva: m'havia tornat a deixar les claus.
avui m'he deixat també les claus en un lloc, i he hagut de tornar corrents a buscar-les perquè sinó el cotxe no va!
i cada dia el mateix.
el pa de cada dia nostre, no?
jejeje ... no se... no se......
Un cop se'm va quedar el cotxe amb les claus a dins i un company de feina me'l va obrir amb un filferro. Ostiaaaaaaa, quins coneixements que tenia el tiu!!
Com deia la iaia, el que no te memoria, ha de tenir cames. I tenia tota la rao. La de kilometres que haure fet a la meva vida buscant coses perdudes.
salut