gràcies per explicar-me tants contes.

Molta gent no et suportava, eres bastant seca i una mica geniüda. Una personalitat fort. No sé massa del què et va passar de petita, i tampoc sé massa dels teus mals de caps. Només sé que quan era petita m'explicaves molts contes. Me n'explicaves tants que podies està hores i hores en aquell balancí, sense cansar-te, explicant-me un conte darrere l'altre.

M'agradava quan et portava un conte nou i te'l quedaves uns dies per estudiar-te'l. Després l'explicaves de memòria i era la cosa més genial del món. També m'agradava molt quan te'ls enxamaves, verb que no he sentit mai més a ningú, però tu el deies i me'l vas ensenyar. Ens els enxamàvem i després el conte podia anar per allà on nosaltres volguéssim.

Em vaig fer gran, potser tenia 12, o 13 anys, però tu encara m'explicaves contes, un dia vaig haver de dir-te que ja era gran i ja me'ls llegia jo. Mai em vas retreure res, la nena se'ns fa gran, vas dir, i així va quedar.

com més gran em feia, menys venia a visitar-te, era tan avorrit estar a Calonge, enmig dels ceps, els presseguers, les maduixeres.... tan avorrit, el que ara em sembla sublim i idíl·lic, en aquella època em semblava un pal, infeliços preadolescents.

Quan va morir l'avi, tot va canviar, a tu et van posar en aquell geriàtric, i la caseta la van llogar. Cada setmana et visitava, fins que ho vaig deixar de fer, després et visitava molt poc sovint, i ara em sap greu, ara que ja no hi puc fer res, tan sols lamentar-me, per ser tan mala néta.

L'última vegada que et vaig veure, estaves pàl·lida, i esprimatxada, tu que sempre havies sigut plena. Et vaig veure els ulls tristos, mig cecs per culpa de les cataractes. Vaig sortir molt trista, i em vaig prometre anar-te a visitar més sovint, promesa que no em vaig complir.

Avui, ara fa una hora m'han dit que has marxat, ben lluny, deus està amb l'avi, potser emprenyant algun altre veí de núvol, allà al cel. Segurament St Pere t'ha donat les claus perquè obris tu mateixa la porta, sí segur. tu em vas ensenyar la majoria d'oracions que sé, encara me'n recordo, sembla mentida oi?

Àvia, espero que siguis on siguis, estiguis bé, espero que al final, dalt d'un núvol o, jo què sé, hagis trobat la felicitat. I, sàpigues que sempre sempre sempre sempre sempre t'he estimat. I et seguiré estimant i recordant asseguda en el vaivé del balancí explicant-me el primer conte que et vingués a la memòria. O, com tu deies, enxamante'l.

Gràcies per tot.

t'estimo.

imma