les nits són per dormir, els dies per treballar

i jo de dies dormiria i de nits, doncs, treballaria, passejaria, jugaria, petonejaria, riuria, llegiria, regaria, planxaria, endreçaria, parlaria, cantaria, ballaria.

però no, no sóc una mussola, ni un rat penat, ni una gòtica, ni jo què sé.... simplement, un dia, ja fa molt temps, algú em va girar els horaris, i així m'he quedat. nocturna, activada a partir que es pon el sol. adormida i amb cara de son quan el sol ix.

no és fàcil ser nocturna en un món diürn, no és fàcil ser nocturna siguen mestra, havent d'anunciar a tort i a dret de la importància que té anar a dormir d'hora. i de fet, ja sé que és important, però jo, no puc, o no vull, o no ho intento prou...

em fa una enveja aquella gent que és capaç de llevar-se quan el sol despunta, que és capaç d'aprofitar el dia, que se li acaba la son. a mi, de dies, la son no se m'acaba. i de nits la son no ve. em passo la vida escoltant el silenci de la nocturnitat, sola, mentre la resta del món dorm, i el dia me'l passo mig adormida, drogant-me a base de cafè, amarg, profund. sóc una addicta a la nit i als cafès.

he de dir, que no sóc única de la meva espècie, vaig viure molt temps amb companys nocturns, que m'acompanyaven en la meva nocturnitat, en la meva activitat en la foscor. xerrant, bevent, passejant pels carrers humits de la ciutat eterna. però ells, van aprendre a ser diürns i em van deixar sola. ells m'acompanyaven, jo els vaig ensenyar a mirar la lluna plena des del pont de pedra, a comptar les escales de la catedral a les fosques, a tancar els bars de les cantonades podrides, a caminar sense rumb pels carrers desserts. ells van aprendre per després oblidar.

ells em van dir que era un mal exemple.

i tenien raó.

no us puc dir bona nit, perquè tots fa estona que esteu dormint.

per tant, us dic.

bon dia!