limitacions

últimament la meva vida es limita a fer rodonetes a un calendari, comptant els dies que falten per les vacances, i és que en fa tant de temps que no tinc vacances per setmana santa (de veritat!!! vacances de veritat, o sigui, pagades!!!) que no sé, em resulta estrany...

sí, ja sé, ja sé que no serveix de res esperar, vull dir, que s'ha de viure el dia a dia. i ja el visc! dia a dia, nens i més nens, amunt i avall, fent hores extres, anat i vinguen... però... l'espera, l'espera de les vacances és un patir d'aquells que agraden. una mica sadomasoquista, dolor autocausat d'una espera de plaer!!!

també he pensat que després de les vacances de setmana santa tot es precipita, tot va de cares a l'estiu, i no sé si tinc ganes que sigui estiu.... bé, sí, clar que sí! tornaré a tenir vacances!!!

coi, m'estic tornant una funcionària de merda eeeeh.

puaj.

d'acord, intentaré viure el dia a dia, el minut a minut, el carpe diem tralarí. però, però.... per fi... després de tants anys... per fi tindré vacances!!!! i em vull avorrir!!! vull llegir molt i molt, i viatjar, i banyar-me a la platja sense patir ai que es fa tard, ai que no sé què... vull vull... vull HO VULL TOT.