menjant calçots

de petita no m'agradaven gens els calçots, em feien fàstic. jo i els altres petits menjàvem només les costelletes de xai ja està, els calçots eren pels grans. un dia, quan era més grandeta, els vaig provar de debò, em volia sentir gran, i em van encantar. em van agradar tant, que exagerada com sóc jo, sempre, en vaig menjar masses, vinga a menjar, vinga! recordo que em vaig passar una setmana anant de ventre més vegades del compte. avui hem menjat calçots, però m'he sabut moderar (segurament perquè només hi havien els justos per dues persones...)

La tramuntana ha girat cua, ja ahir a la nit no es sentia tan forta. l'avi de'n Ferran explicava que van volar força teulades de les naus del costat de casa seva, com sempre les coses d'ara no són tan fortes com les d'abans.

Hem baixat cap a Sa Tuna, per veure què hagués passat si divendres en comptes de triar Sa Riera hagués escollit Sa Tuna. evidentment, al veure els revolts me n'he alegrat de la meva intuïció i de no haver fet cas als dos borratxos que portava de copilot, que m'anaven insistint: "Anem a Sa Tuna, anem a Sa Tuna!!", per sort vaig tenir seny. Ara, la platja és preciosa. M'agradaria que a l'estiu estigués tan desèrtica com en aquesta època de l'any i pogués banyar-me jo sola, o amb qui jo volgués. Però bé, la realitat no és aquesta, a l'estiu està ple de xoriços i guiris, què hi farem!

Avui a la nit he somiat amb cordes de violoncel trencades. ara he d'anar a muntar el violoncel per demà, la setmana passada el vaig voler afinar, i la meva sorpresa va ser que al apretar massa, la corda més prima (per dir alguna cosa, ja que el violoncel cordes primes, primes no en té) es va petar! va fer, CLONC!!! i una corda val 22 euros! quin mal! espero no trencar-ne cap és... ai ai, això espero desitjo i així serà. sinó el somni de les cordes trencades em perseguirà, per sempre més!