quatre gotes de pluja i un sac de tramuntana

Ahir plovia, ho va deixar tot humit i verd, carrers molls, camps de perles, núvols grisos. Avui el vent bufava amb força, els núvols marxaven, les cares es glaçaven, i el sol, a vegades, enlluernava. Benvinguda de nou tramuntana, just el dia abans de la primavera.

Moltes vegades m'he preguntat el perquè de tot plegat, i potser el que més em fa està aquí ara i sempre és la recerca de la felicitat. Sí, s'han vessat línies, paraules, tinta, carbonet, i moltes coses més... i jo què sé, sóc una formigueta dins la immensitat de la llum blava, brim bram, brim bram, però potser la felicitat és això, l'això, jo ja m'entenc. Avui una nena em preguntava perquè reia, m'ha vingut un atac de riure, per una ximpleria que ha dit un altre nen, una ximpleria graciosa, i no podia parar de riure, i ella vinga a preguntar, i jo li he dit que no sabia el perquè. I ella també ha començat a riure, i finalment ens hem trobat tots rient, i la rialla es sentia per tot el bosc, i potser per això els esquirols s'amagaven. La tramuntava xiulava, i les rialles es multiplicaven. Aquell moment era felicitat, jo era felicitat, i ells també. He arribat a casa rebentada, tan cansada que les cames em feien figa, i parlant parlant, els records han fluït i he tornat a riure. En Ferran m'ha fet la mateixa pregunta, perquè rius, i jo he caigut de culs a terra, quan ric perdo la força, i ell també ha començat a riure. El perquè, no és important, encara que ho sigui, quan rius ets feliç si el riure et surt de dins.

La tramuntana ens diu d'on som i qui som.

I aviat, tornaran les hirondelles.

Per cert, riu una mica, et regalo un somriure. Ja és primavera.

Gràcies.

Pd: per cert, he deixat de fer rodonetes al calendari.