temps era temps, quan les granotes tenien dents!

encara tenia ales i podia volar. només calia desplegar-les i apa! a volar. i així ho feia, cada dia. anava a l'escola, al mercat, allà on fos, volant.

però un dia, li van dir que era impossibles, que no podia pas anar volant als llocs, que això no era normal, que el més normal era caminar amb les dues cames com les persones normals en el món normal. va començar a fer-li vergonya volar, i va començar a caminar. primer a poc a poc, a vegades queia, i després va aprendre a córrer a saltar. i fins i tot a fer tombarelles! així va ser, quan al cap dels anys es va oblidar que tenia ales, es va oblidar de volar. i finalment, es va convertir en allò que tothom volia que fos. una persona normal.

però, el temps passa, i els records tornen. un dia, sense voler, mentre menjava el berenar, una ala se li va desplegar, de cop i volta, com un acte reflex. es va sorprendre, fins i tot podria dir que es va espantar. no podia ser, ella no podia tenir ales, era una persona normal. però, però, al cap d'una estona, paaam! l'altre ala va sortir. les va començar a moure, a moure, a moure i va veure que podia volar! altre cop, podia volar!

i mai més va ser una persona normal, perquè ella tenia ales per volar.