Archivos Abril 2007

L'altre dia em vaig reunir amb un amic meu. Un d'aquells amics que només ens reunim, molt de tant en tant, però malgrat tot el considero una persona molt important a la meva vida. Bé, ja paro de dir cursileries.

Parlant, parlant, em va comentar com cada vegada li costava més, o li fa més mandra fer noves amistats. I a mi em passa el mateix. Ja no sóc com abans.

Per posar un exemple ben simple, a l'escola, em faig amb tothom, però amb gairebé ningú he creat un vincle més enllà de la feina. Evidentment, sé coses de la seva vida, i ells saben coses de la meva vida, però he posat barreres. Barreres invisibles, però que hi són. No he quedat amb ningú fora de l'horari de feina, no tinc cap mòbil de ningú gravat a la memòria, no sé on viuen, no sé el nom de les seves parelles (o gairebé). No és que no em caiguin bé, em cauen molt bé, però sé que segurament l'any vinent ja no estarem treballant a la mateixa escola. Sé que si m'hi acosto massa, si uneixo massa vincles, si em sento lligada d'alguna manera als seus problemes a les seves emocions, molt més enllà del que és estrictament necessari en un tracte mínimament humà, després tindré l'obligació moral de mantenir el contacte. Em sentiré culpable quan no els vegi, els trobaré massa a faltar, tot el que sigui nou serà.. bé, no ho sé. En tot cas, ja no tinc la necessitat que tenia fa uns anys de crear vincles i lligams forts. Amb aquell amic, que veig molt poc, massa poc, que trobo a faltar molt sovint, que em neguiteja pensar que ens veiem tantes poques vegades l'any.... i alguns altres, ja en tinc prou. Cada vincle, cada amistat una mica "forta" que faig, es converteix en una mena d'obligació, a veure, no sé com explicar-ho... quantes vegades no m'ha passat de veure algú amb qui havia estat a partir un pinyó, que ara tan sols és un sms a l'any oblidat. A mi aquestes coses m'afecten. Jo cada amistat oblidada, cada amistat que queda amagada sota els mesos.... no sé...

estic espessa

sempre m'ha agradat el vermell
el vermell és vida
el vermell és passió
el vermell
el vermell.

però el vermell també és la sang
el vermell amarronat de la sang
i la sang
és una puta merda.
odio la sang

el sol brilla
el cel és blau
acluco els ulls, la llum em molesta
vaig amb mànigues de camisa
no tinc fred
estic bé
encara no suo

m'encanta
m'encanta aquest temps
temps de flors
temps de calidesa
temps suau

demà plourà?

mànigues de camisa
olor a roses
presses
llibres amb dibuixos de colors
nena, nena! compra'n un que és per l'associació d'amics ... la la la
cafè, gelat
mànigues de camisa
un roser ple de pètals rojos
una rosa a punt d'esclatar
els teus llavis
les teves mans

somriures, converses d'altres
dibuixos empaquetats

el sol m'escalfa la nuca
el sol calent
vermell
vermell
oooh el sol calent

la primavera ha florit!

BON SANT JORDI A TOTHOM!

i especialment al meu papi, t'estimo molt i molt i molt!!!!!!! i molt i molt!!!!! felicitats jordi de la casa!!!! Per ser tu, per ser el meu papa, perquè demà(avui) és el teu Sant. I perquè sí, perquè ets el millor! i sempre ho has estat i sempre ho seràs!!

T'estimo, de de dins el meu cor. Gràcies, per està aquí, allà, amb mi, per cuidar-me, per pentinar-me els cabells de petita i fer-me pessigolles, per portar-me a coll i be. Gràcies per ser el meu papa, per eixugar-me les llàgrimes, per renyar-me quan feia falta, per amanyagar-me quan tenia por, per ensenyar-me a anar en bicicleta, recordes? carrer avall del puigventós!!! PAPA PAPA! JA SÉ ANAR SENSE RODES!!!
gràcies per ajudar-me a fer els deures, per venir-me a buscar, per tornar-me a portar, per aguantar una adolescència llarga i inacabable, per no sé, per tot, tot això i mil coses més. Per ser tan genial i saber està ales circumstàncies, sempre, sense que ningú te n'hagués ensenyat, per ser tan genial, meravellós, i sobretot, per ser el meu papa, sempre, ara i sempre.

i a tot felicitats!

Buscava i buscava cançons per tu, i finalment m'he tornat a topar de morros amb el Moonlight shadow.. per tu, altre cop.

d'acord, molt bé ahir vaig anar a dormir tard, molt tard. d'acord. però, és que avui m'he llevat a dos quarts de tres! ja feia estona que sentia en ferran, d'un costat a l'altre. però jo, anar dormint, anar dormint...

és una merda, de nits faig moltes coses, les unitats didàctiques, estudio, llegeixo... ara després perdo el matí. tan bonic que és! amb el seu sol solet sortint d'entre les muntanyes, el cel tornassolat...

bé, què hi farem!

vaig a fer un dibuix de sant sant sant jordi! sant sant sant jordi! mata'm el dagró i regala'm una flor! xD

m'agradaria ajudar, o jo què sé fer alguna cosa per molta gent, i veig que primer, no sóc la maria Teresa de Calcuta ni pretenc ser-ho, ni tampoc ho sabria fer. però igualment m'agradaria tan poder-hi fer alguna cosa! i veig que no puc, o sí que puc però tampoc estic per hòsties domingueres.

si puc l'any vinent o l'altre m'apuntaré a fer psicologia o psicopedagogia, segurament la segona, potser així tindré més eines, o més recursos, o més digues-l'hi com vulguis. però ara, per ara, tan sols sóc una xarlatana que no puc fer-hi res, i tampoc m'ho han demanat, en fi.

la janis quan dorm somia, fa iim, iim! què deu somiar?

que curiós, estava tan acostumada al sol solet i al cel blau, que avui no me'n sé a venir que el cel sigui blanc i hi hagi una espècie d'humitat estranya a l'ambient, però bé què hi farem!

Jo avui al·lucinava, o sigui, ja som divendres! cada vegada em passen les setmanes més de pressa, no tan sols això, sinó que dilluns vinent és St Jordi! I res a mi m'encanta St Jordi. De més jove tenia traumes, ningú em regalava roses! vaig trigar molt a tenir una rosa, ooh i jo veia a amigues meves que tenien 3 o 4 roses! sí, sí! quants pretendents, i jo, cap... anava caminant entre les paradetes a veure si veia algú conegut, que despistadament em regalés una rosa, però res de res. Sempre m'acabava comprant un llibrot, perquè entre tanta gent és impossible concentrar-se i comprar un llibre llibre.. doncs em comprava un llibrot i feia saber a tothom que " a mi les roses, puaj! és un acte de masclisme! jo em compro un llibre!" pobre de mi, el que hagués donat per tenir-ne una!

I temps era temps, un dia me la vaig comprar jo la rosa, tota cofoia pel carrer! Je je je. I un altre dia, me'n van regalar unes quantes, tenia molts amics, amics nois, que sabent les meves ganes de tenir roses me les regalaven. Però, però, la rosa de veritat, de "amor verdadero" com diuen a les pelis americanes, me la va regalar en ferran.

Feia poc que el coneixia, el dia de St Jordi jo l'esperava amb candeletes a Girona, perquè estava convençuda que em regalaria una rosa, intuïció femenina, vaja... però el dia de St Jordi no va poder venir (merda de barques!) Aquell any st Jordi, crec que queia en dimecres, per tant fins el divendres no el veuria.

El divendres vam anar a prendre alguna cosa i donar voltes per la Girona humida, jo no vaig comentar res de la rosa, ni ell tampoc. A mi, el cor se m'encongia, oooh la intuïció m'havia fallat, com podia ser? Però, al pujar al cotxe, quan ja anàvem cap al poble, em va treure un ram gegant. recordo que vaig plorar molt, d'emoció, d'amor, i de bé paridetes cursis....

A partir d'aquell any, per St Jordi no comprem roses, d'aquelles que es moren, sinó que comprem rosers, però aquesta és una altra història.

bona tarda!!!

el vaig conèixer per casualitat, una manera curiosa de conèixer gent, per casualitat. però en el fons feia molt que el coneixia. l'observava d'amagat, el veia entrar, el veia sortir, el veia aquí, el veia allà. però aquell estiu el vaig conèixer de veritat. i em vaig enamorar. era la primera vegada que m'enamorava de veritat. o això crec recordar, perquè, en el fons sempre ens enamorem de veritat. és absurd buscar un amor verdader, perquè tots els amor ho són. poden durar, o es poden fondre, però tots són de veritat. perquè si no són verdaders, és que realment no t'has enamorat. i bé, aquell estiu em vaig enamorar, tal com s'enamoren les pots adolescents, com una boja. anàvem a tot arreu junts, estàvem tan bé junts. tan sols pensava això, a tot hora, en estar junts.

fins que un dia, se'm va acudir dir-li a cau d'orella: crec, només crec, que t'estimo. sí, em vaig declarar, la primera vegada a la meva vida que ho feia. potser esperava una reacció de novel·la rosa, molt llegides per mi durant una època molt concreta de la meva vida... però no, el resultat va ser un desastre i mig. el viatge de tornada va ser molt dur. els desenganys amorosos t'ajuden a créixer, és un creixement a a hòstia "limpia". i ara, després d'acabar la primera unitat didàctica, esquemàtica i tralarà, m'ha vingut aquest home al cap. i fa una setmana, o dues, vaig trobar fotos, d'ell allà, i vinga! d'abans de la meva idiotesa... idiotesa he dit? no, els sentiments s'han de dir, si estimes digueu! no t'ho quedis... encara que et passi com a mi, cames ajudeu-me!

pe`ro bé, han passat molts anys, molts i molts! i els records, en el fons, encara que una mica amargs, dolcegen.

no se sent res, tan sols el crec crec, clic clic del teclat, i de tant en tant, a la llunyania la respiració profunda de'n ferran, ara he recordat que avui la pesseta havia anat al veterinari, ja té 11 anys, gairebé, molts anys per una gossa! la iaia pesseta.

estic treballant, avui no perdo el temps, estic entre objectius i continguts, perduda entre els objectius, ofegada entre continguts.

fa massa calor, és un estiu abans d'hora. avui suava molt i anava amb màniga curta. he engegat l'aire condicionat. i crec que no l'he apagat. ai mare meva, quin cap! ja puc anar fent apologia del medi ambient.

els ulls se m'acluquen.
zzzzzzz

bona nit

La janis està parant el sol al balconet. té el pèl ben calent, brilla. el sol li fa reflexes sobre el pèl sembla una gossa fada. en ferran estudia al sofà, està molt i molt concentrat. m'encanta quan està concentrat, mig aïllat del món, amb la cama estirada sobre el sofà, mentre el sol li mig il·lumina la galta esquerra.

jo estic a la taula del menjador amb el portàtil, he acabat d'enllestir la programació i les sessions d'aquests trimestre. ho havia d'haver fet fa dies, però els dies s'escolen, i el temps passa molt i molt ràpid.

he de fer mil coses, però sento els ocellets que canten, ho fan tan bé! que potser avui faré la classe de música al pati amb una audició especial, els sons de la primavera.

vaig escrivint a raig. com sempre. tot a raig.

bon dia

avui, anava conduint i pensant en coses, moltes coses, masses. i de cop i volta m'he vist petita, corrents pel pont vell, mirant la poca aigua del rierol sec, perdent el temps per arribar tard a música. sempre arribava tard. m'agradava arribar tard. després, l'últim tros corria molt, per arribar esbufegant. però hagués pogut arribar aviat. el que passa és que m'entretenia pel camí. com ara. sempre m'entretinc. he de fer coses i no les faig, i quan les faig és massa tard i he de córrer i esbufegar.

després, tot conduint, m'he vist comprant el berenar a can cruz, amb aquell noiet que m'agradava tant, fèiem tercer degb però ja ens volíem casar. però el van canviar d'escola, i mai més el vaig tornar a veure. i potser, fins i tot el vaig oblidar. tan que me l'estimava. ara, és el meu veí, i pel camí ens saludem, es deu recordar del nostre prometatge? no crec.

tot aparcant davant la nova botiga de la meva mare, he recordat, el basar, el de la plaça del castell, el del costat de l'ajuntament, el d'entre les muralles. les històries que m'inventava mentre pujava i baixava la muralla de la plaça. esgarrinxades, sardanes i senyors vigilants del castell. abans el castell estava fet una merda i la gent entrava gratis. fins i tot t'hi podies colar, si no et veia el senyor del castillo.

ara és tard, com sempre, fa una nit de primavera d'olor a herba i a matolls, fins i tot sembla un estiu petit. tinc por de refredar-me, per això menjo taronges.

tinc son. tinc son.

bona nit

Tot és tan bonic, mare meva, mare meva!
I ja ho deia jo, després de la pluja vénen les floretes, i les papallones, i el cel blau blau netíssim i els camps d'herba verda preciosa. el vent suau de mil olors. Ja ha arribat la primavera! I m'encanta, i als meus nens també els hi encanta!

La setmana vinent serà St Jordi i em compraré un roser, i oloraré llibres, i llegiré roses, i somriuré molt i i i i.

M'encanta la primavera, i no em cansaré de dir-ho! M'encanta, m'encanta, m'encanta!!!

Jo, cada primavera em reenamoro. Cada primavera reneixo, cada primavera em pinten de colors el paisatge meravellós del meu país. Aquest pintor atrafegat, vermells, grocs, verds, blaus, lila, rosa, groc, groc, groc!!

I les neretes han tornat, i fan els nius sota els teulats. Aviat faran ouets i naixeran!! moltes neretes petites. Totes les neretes del món són catalanes!

Vi, Vi, VISCA!!!

M'agrada aclucar els ulls, olorar, i escoltar els sons de la primavera! M'encanta, m'encanta!

Ahir tenia molta mala llet, em vaig despertar girada amb ganes de mossegar a tot déu. A vegades em passen aquestes coses, jo crec que tinc algun problema de personalitat.

Al vespre em vaig calmar, tanta mala llet junta durant tanta estona no pot ser bona... Vam anar a la inauguració de la nova botiga de roba de la meva mare. Estava tothom tan content, que per variar, em van encomanar la seva alegria i optimisme.

Després vam celebrar que els meus pares porten 21 anys casats (i uns quants més de prometatge, jeje).

I avui, la pluja ha parat, els camps deuen està ben verds, grocs, vermells. La primavera és tan bonica, amb els seus colors, amb la seva olor, amb la seva astènia!

M'encanta.

Felicitats, us estimo.

no ens posàvem mai d'acord, quan un podia l'altre no, i ens anàvem trobant de tant en tant, esporàdicament, però mai hi érem tots. l'altre dia, ahir, per fi, vam fer el sopar, aquell tan esperat des de feia tants dies.

molts records, molts somriures perduts, moltes anècdotes oblidades. molt futur, molt passat, molt present.

la pluja queia, incansable, els carrers de girona eren humits, la meva jaqueta va quedar xopa de gotes de pluja, xim xim, xerrant fins a altes hores de la matinada, xim xim, tenia moltes ganes de retrobar-vos.

les llambordes humides, són de colors. com els vostres somriures.

després d'uns pocs dies de treva, la pluja ha tornat. m'agrada que plogui, després tot és més verd, fa olor a terra molla, i tot sembla més bonic.

he estat a la garrotxa, dins el volcà de sta margarida, si tancaves els ulls i aconseguies que els 50 nens callessin, no es sentia res. bé, sí, es sentien els ocells cantar, la pluja mullant la terra volcànica, l'olor a terra molla. m'ha encantat. tinc motles ganes de tornar-hi. caminar fent crec crec sobre la greda, i recular milers d'anys. quan tot devia ser més verd, quan tot devia fer olor a fulles molles.

estic baldada, em fa mal tot. demà és divendres, i ja ha tornat a passar una altra setmana. el temps va molt ràpid, no ho entenc, no m'agrada que vagi tan ràpid. però no el puc parar.

bona nit

temps era temps
quan les granotes tenien dents.

temps era temps
quan l'imma tenia temps

temps era temps
i el temps es va fer
tard

temps era temps
la primavera em neguiteja
la primavera m'excita
la primavera em em em em em em em em em em em em busca

i quan em troba no vol res.

m'encanta la primavera.
estimo la primavera.

les paraules m'envolten
tota jo sóc paraules
al vent

diuen que vindran llevantades
m'encanta la paraula llevantada
potser més que tramuntanada.

tramuntanada adadadadaa

bona nit

els dies humits els detesto
si plou, encara, però que humitegi, xafogor fastigosa de primavera esquerdada. no ho suporto.

avui em queixaria de tot.
per tant
millor
que
calli.

els dies s'escolen
ja som dimarts, el dimarts el segueix un dimecres i el dimecres el dijous.... i així fins l'eternitat.
cada dia és el mateix dia de la setmana passada, i de l'altra....i vinga, anar fent.
la rutina
r u t i n a

ja intento vèncer-la... ja intento...
però ella em supera...

a vegades no surto del meu propi cau, de les meves pròpies ximpleries. tenia temps i es va escolar, entre badabadocs i papibous desfets. tenia temps i ara, ja no en tinc tant.

i el segueixo malgastant
i segueixo fent cara de víctima
quan en el fons
jo sóc una botxí.

matant el temps a cops d'absurditat, a cops d'excuses mal buscades, a cops de temps que marxa.

i sí, perdo el temps i d'una manera que fa plorar.

merda.

Demà se m'acaben les vacances. Crec, que des que tinc memòria, que aquestes són les primeres vacances de setmana santa que he pogut fer això: VACANCES. Uns dies fora a terres basques, i uns dies redescobrint el meu país. Cada dia més enamorada del mar, del vent, de la plana, de la verdor, de les floretes. Elles són jo, sóc jo gràcies a elles.

Demà tornada a l'escola i tinc tot un seguit de sentiments i sensacions barrejats. Una amiga m'ha enviat un missatge dient-me que, quina merda demà tornar al cole (ella també és mestra). I jo, potser, he pensat el mateix, quina merda, tornar a anar al cole. Però no, jo tinc ganes de tornar-hi! Tinc ganes de veure els meus nens i nenes, tinc ganes de tornar a sentir la seva fressa, les seves ganes, les seves cridòries, la seva vida.

A mi m'agrada la meva feina, m'agrada tant, que fins i tot penso que no és una feina, tinc un contracte, em paguen a final de mes, per fer una cosa que faria sense cobrar (la merda és que necessito calers per viure....)

No sé si creure en vocacions, o amor a l'art, o no sé, però quan estic allà, amb ells i elles, em sento jo. Sóc tal com sóc.

Que pastelera que sóc, però m'encanta! oi?

bona nit amb ventet suau, un dia, que a més a més, he descobert que el rancor també es pot fondre. I que, malgrat tot m'agrada estimar-los. I perquè sí! el rancor s'ha de fondre, el rancor ha de desaparèixer, l'amor ha de florir, com els cirers de l'avi joan.

t'estimo.

Com a casa enlloc. S'hi està tan bé, dins el llitet, amb tranquil·litat, tot el dia per mandrejar. Benvinguda de nou, imma a la vida tranquil·la.

El viatge ha estat genial, és tan bonic tot allò. I en tenia tantes ganes! les ganes feia que tot em semblés més bonic. A pesar de la pluja que queia, que gràcies a ella tot és verd brillant.

el primer dia arribàvem a San Sebastian a la tarda, trobàvem la pensió al bell mig del casc antic. Tot passejant per la costa, el peine dels vents pentinava l'aire de mar humit, barrejat amb la pluja fina. Pluja pixanera enganya pastors!

La nit va ser tan llarga com el cos va aguantar. ens vam descomptar el número de canyes i pinxos..... l'endemà la ressaca era allà, però vam poder continuar les visites.

L'endemà, plovia, o estimada pluja de primavera! per tant ens vam passar el dia dins el Gugenheim. Un museu interessantíssim, de fora l'arquitectura de'n Gerhi, què en puc dir que no s'hagi dit abans? i dins, potser massa monogràfic, pensava trobar més varietat d'autors, però l'organització museística molt bona. Donàvem molt bona informació de l'espai i de les obres exposades. és el que té anar a un museu d'art contemporani, o saps molt de l'autor, o bé t'ho han d'anar explicant, sinó la visita és bastant insubstancial, o potser no. en el cas del Guggemheim estava molt ben explicat. (hi havia obra de Palazuelo i Kiefer).

En Ferran tirava fotos a tort i a dret, es veu que estava prohibit, i una vigilant li va posar la càmera dins una bosseta de plàstic! jeje

El tercer dia, vam decidir anar a voltar per Guipúzkoa. Poblets que s'escapaven del tom tom, ell sempre atent ... pobret... hodarribia, Tolosa, Lezo, Pasai Donibane... i ja no recordo més....

Ah me n'oblidava! el matí vam anar al museu de chillida, genial, genial, genial. I altre cop meravellar-me de l'organització museística d'aquest país....

I res més, pocs dies, no donen per massa més. Però estic contenta. tot i la pluja, tot i la fred, tot i..... Genial!!!

Conclusió: vull tornar-hi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nem-hi??

has mirat la ruta? per on passarem? on anirem? què farem? ai coi, ai coi, quins nervis, ni maletes fetes, ni rutes fetes... un viatge tan esperat a les portes!! demà marxem, VISCA VISCA!!!!! País Basc als nostres peus, Visca, Visca! Potser feia anys que per una cosa o una altra anàvem postergant aquest viatge (no m'agrada gens el verb postergar :P).

Ara, per fi, marxem! marxem! la la la, le le le, li li li, lo lo lo, lu lu lu....!!!!!!!!

Molts petons, abraçades, llepades i morrejades a tooooootsss!!!

m'heu deixat ben seca xD