dia boirós

que curiós, estava tan acostumada al sol solet i al cel blau, que avui no me'n sé a venir que el cel sigui blanc i hi hagi una espècie d'humitat estranya a l'ambient, però bé què hi farem!

Jo avui al·lucinava, o sigui, ja som divendres! cada vegada em passen les setmanes més de pressa, no tan sols això, sinó que dilluns vinent és St Jordi! I res a mi m'encanta St Jordi. De més jove tenia traumes, ningú em regalava roses! vaig trigar molt a tenir una rosa, ooh i jo veia a amigues meves que tenien 3 o 4 roses! sí, sí! quants pretendents, i jo, cap... anava caminant entre les paradetes a veure si veia algú conegut, que despistadament em regalés una rosa, però res de res. Sempre m'acabava comprant un llibrot, perquè entre tanta gent és impossible concentrar-se i comprar un llibre llibre.. doncs em comprava un llibrot i feia saber a tothom que " a mi les roses, puaj! és un acte de masclisme! jo em compro un llibre!" pobre de mi, el que hagués donat per tenir-ne una!

I temps era temps, un dia me la vaig comprar jo la rosa, tota cofoia pel carrer! Je je je. I un altre dia, me'n van regalar unes quantes, tenia molts amics, amics nois, que sabent les meves ganes de tenir roses me les regalaven. Però, però, la rosa de veritat, de "amor verdadero" com diuen a les pelis americanes, me la va regalar en ferran.

Feia poc que el coneixia, el dia de St Jordi jo l'esperava amb candeletes a Girona, perquè estava convençuda que em regalaria una rosa, intuïció femenina, vaja... però el dia de St Jordi no va poder venir (merda de barques!) Aquell any st Jordi, crec que queia en dimecres, per tant fins el divendres no el veuria.

El divendres vam anar a prendre alguna cosa i donar voltes per la Girona humida, jo no vaig comentar res de la rosa, ni ell tampoc. A mi, el cor se m'encongia, oooh la intuïció m'havia fallat, com podia ser? Però, al pujar al cotxe, quan ja anàvem cap al poble, em va treure un ram gegant. recordo que vaig plorar molt, d'emoció, d'amor, i de bé paridetes cursis....

A partir d'aquell any, per St Jordi no comprem roses, d'aquelles que es moren, sinó que comprem rosers, però aquesta és una altra història.

bona tarda!!!