dimarts

els dies s'escolen
ja som dimarts, el dimarts el segueix un dimecres i el dimecres el dijous.... i així fins l'eternitat.
cada dia és el mateix dia de la setmana passada, i de l'altra....i vinga, anar fent.
la rutina
r u t i n a

ja intento vèncer-la... ja intento...
però ella em supera...

a vegades no surto del meu propi cau, de les meves pròpies ximpleries. tenia temps i es va escolar, entre badabadocs i papibous desfets. tenia temps i ara, ja no en tinc tant.

i el segueixo malgastant
i segueixo fent cara de víctima
quan en el fons
jo sóc una botxí.

matant el temps a cops d'absurditat, a cops d'excuses mal buscades, a cops de temps que marxa.

i sí, perdo el temps i d'una manera que fa plorar.

merda.