passen els dies

avui, anava conduint i pensant en coses, moltes coses, masses. i de cop i volta m'he vist petita, corrents pel pont vell, mirant la poca aigua del rierol sec, perdent el temps per arribar tard a música. sempre arribava tard. m'agradava arribar tard. després, l'últim tros corria molt, per arribar esbufegant. però hagués pogut arribar aviat. el que passa és que m'entretenia pel camí. com ara. sempre m'entretinc. he de fer coses i no les faig, i quan les faig és massa tard i he de córrer i esbufegar.

després, tot conduint, m'he vist comprant el berenar a can cruz, amb aquell noiet que m'agradava tant, fèiem tercer degb però ja ens volíem casar. però el van canviar d'escola, i mai més el vaig tornar a veure. i potser, fins i tot el vaig oblidar. tan que me l'estimava. ara, és el meu veí, i pel camí ens saludem, es deu recordar del nostre prometatge? no crec.

tot aparcant davant la nova botiga de la meva mare, he recordat, el basar, el de la plaça del castell, el del costat de l'ajuntament, el d'entre les muralles. les històries que m'inventava mentre pujava i baixava la muralla de la plaça. esgarrinxades, sardanes i senyors vigilants del castell. abans el castell estava fet una merda i la gent entrava gratis. fins i tot t'hi podies colar, si no et veia el senyor del castillo.

ara és tard, com sempre, fa una nit de primavera d'olor a herba i a matolls, fins i tot sembla un estiu petit. tinc por de refredar-me, per això menjo taronges.

tinc son. tinc son.

bona nit