sant tornem-hi que no ha estat res

Demà se m'acaben les vacances. Crec, que des que tinc memòria, que aquestes són les primeres vacances de setmana santa que he pogut fer això: VACANCES. Uns dies fora a terres basques, i uns dies redescobrint el meu país. Cada dia més enamorada del mar, del vent, de la plana, de la verdor, de les floretes. Elles són jo, sóc jo gràcies a elles.

Demà tornada a l'escola i tinc tot un seguit de sentiments i sensacions barrejats. Una amiga m'ha enviat un missatge dient-me que, quina merda demà tornar al cole (ella també és mestra). I jo, potser, he pensat el mateix, quina merda, tornar a anar al cole. Però no, jo tinc ganes de tornar-hi! Tinc ganes de veure els meus nens i nenes, tinc ganes de tornar a sentir la seva fressa, les seves ganes, les seves cridòries, la seva vida.

A mi m'agrada la meva feina, m'agrada tant, que fins i tot penso que no és una feina, tinc un contracte, em paguen a final de mes, per fer una cosa que faria sense cobrar (la merda és que necessito calers per viure....)

No sé si creure en vocacions, o amor a l'art, o no sé, però quan estic allà, amb ells i elles, em sento jo. Sóc tal com sóc.

Que pastelera que sóc, però m'encanta! oi?

bona nit amb ventet suau, un dia, que a més a més, he descobert que el rancor també es pot fondre. I que, malgrat tot m'agrada estimar-los. I perquè sí! el rancor s'ha de fondre, el rancor ha de desaparèixer, l'amor ha de florir, com els cirers de l'avi joan.

t'estimo.