somriures de nit de primavera humida

no ens posàvem mai d'acord, quan un podia l'altre no, i ens anàvem trobant de tant en tant, esporàdicament, però mai hi érem tots. l'altre dia, ahir, per fi, vam fer el sopar, aquell tan esperat des de feia tants dies.

molts records, molts somriures perduts, moltes anècdotes oblidades. molt futur, molt passat, molt present.

la pluja queia, incansable, els carrers de girona eren humits, la meva jaqueta va quedar xopa de gotes de pluja, xim xim, xerrant fins a altes hores de la matinada, xim xim, tenia moltes ganes de retrobar-vos.

les llambordes humides, són de colors. com els vostres somriures.