dibuixar
Feia dies que no em dibuixava. De fet, no dibuixava res. Ahir, ho vaig intentar i la tauleta no m'anava, i dibuixar amb el ratolí ja no és lo meu.
Al principi m'ha costat, ha sigut una sensació estranya, encara la tinc. Per què he estat tants dies sense dibuixar? no ho sé. Hi ha vegades que en tinc moltes ganes i després en deixo de tenir.
Una immeta no massa reeixida.
I les orenetes, que sempre m'han semblat estrelles negres de panxa blanca adornant el cel blau esmaperdut del meu empordanet del cor.
Oh oreneta oreneta!!!
El ocells han arribat amb la primavera
i ara canten tot volant, tot reviu amb el seu cant.
Ai quin goig poder cantar, és la primavera!
L'oreneta ve de lluny amb la primavera
amb el fang farà el seu niu, xisclarà fins a ple estiu.
Ai quin goig poder cantar, és la primavera!
La puput també ha tornat amb la primavera
farà el niu sobre el teulat, menjarà l'escarabat.
Ai quin goig poder cantar, és la primavera!
I tindre el rossinyol amb la primavera
cantarà de sol a sol, fins que al bosc surti el mussol
Ai quin goig poder cantar, és la primavera!

