dia de pluja

avui al matí feia un sol radiant, entrava per les petites escletxes de la persiana de la meva habitació, mentre jo feia el ronso i em negava a aixecar-me. quan m'he llevat, el cel ja era gris, un gris fosc i opac. "ui plourà" he pensat, i al cap de menys d'un minut sentia el so d'un tro a la llunyania, 1, 2, 3, 4, la turmenta ja havia començat. He sortit a la terrasseta i he comprovat com tots els veïns, o la majoria, recollia la roba estesa, aquest fet, no sé ben bé perquè, m'ha fet emocionar, estic ben ximpleta.

Les gotes que queien eren molt grosses, amb molt poca estona ha deixat el terra ben humit, ha passat del color marronós a un to vermellós brillant, que m'encanta.

La tempesta ha durat molt poc, però ha valgut la pena, he intentat deixar-hi unes quantes cabòries, he intentat aclucar els ulls i pensar que la pluja, sobtada, de gairebé estiu, es pot endur els meus mals de caps. Per uns minuts m'he sentit, lliure, flexible i lleugera com les plomes de les orenetes de la teulada.

Com sempre, l'esperança és l'última cosa que es perd, i la vida, malgrat les hòsties santes i putes marranes, és bonica.

M'encantes.

I t'estimo.

No ho dubtem ni un segon més, aconseguirem tot el que ens proposem, encara que el camí sigui llarg, tortuós i el que sigui.

Altra vegada, T'ESTIMO.