no en sé

no en sé d'estar trista
qualsevol cosa em pot fer somriure
el cor em batega
la sang corre.

les llàgrimes s'eixuguen
i tinc ganes de jugar

la melancolia
l'angoixa
la tristesa
el rancor
els nervis
la desesperació

tot s'esvaeix
perquè busco l'esperança

no sé què tinc de bo, però busco els meus racons i em descobreixo poncella de primavera.

m'agrada ser com sóc
bleda assoleiada
però en el fons
bona persona

sóc egocèntrica
ja ho sé
però si no m'estimo

no et puc estimar.

i necessito

estimar-te