que bonic és l'estiu

avui a les nou tocaven el timbre. era el senyor del gas, hola vinc a mirar el gas. hola. he esmorzat, he comprovat que el senyor cuní ja està de festa i me n'he tornat al llit, continuava tenint molta soneta. i que en sóc de dormilega! de moltes coses no n'estic segura, de que sóc dormilega sí. després de dormir una estoneta, m'han trucat com 3 vegades al fix, no sabia qui era, no he despenjat. despenjar el telèfon al migdia amb veu de son és una mica patètic. sóc una dormilega amb complexes. després he fet un pensament, m'he mig vestit i he decidit intentar fer el dinar. he deixat que la carn es descongelés al natural. per tant, el temps que m'ha sobrat l'he aprofitat per encetar "El carrer Estret" havia llegit el pròleg, i ara llegiria el primer capítol, he pensat enviar un mail en josep per dir-li però me n'he desentès, ja ho faria més tard. he llegit una bona estona, estirada al sofà, amb la finestra mig oberta, entrava un ventet curiós, no era tramuntana perquè venia del sud, però era fresquet, agradable. llegint llegint, m'ha passat l'estona. he sentit com en ferrins obria la porta, merda, i jo sense fer el dinar. he improvisat un punt de llibre i m'he disposat a acabar allò que ni tan sols havia començat. Cuca no facis res, el dinar ja el faré jo.no cal que m'ho repeteixin massa vegades.

He continuat llegint, però la feina del cole encara la tenia a mig fer. la feina encara se m'acumula.

però, és tan bonic l'estiu quan tens vacances!

pd: recuperant-me primera part
pd: per cert, al final he vist el comentari de'n josep dient que ja havia començat el llibre, connexions telepàtiques des d'esplugues :)