agost

Ara m'ha vint a la memòria aquells mesos d'agost que no s'acabaven mai. M'avorria, cada dia festa, cada dia fer el que volgués, llevar-me a l'hora que volgués, tot e que volgués.

sort que vaig descobrir la lectura, perquè els dibuixos animats no duraven tot el dia, i a casa els avis no tenien vídeo per poder mirar pelis. els dies eren llargs i feixucs, no hi havia nens ni nens per jugar. Quan era 10 d'agost ja volia que s'acabés l'estiu i tornar a la rutina, escola, música, fred, deures, en fi, la normalitat. Nena de costums, amb pares treballadors en temporada d'estiu.

Els anys van anar passant, com aquell que estira el fil de les filadores, que teixeixen la vida fins que la musa decideix tallar. I els estius es van convertir en sinònim de, imma treballa sinó a l'hivern hauràs de menjar patates bullides. I treballar el juliol, l'agost, i vinga! Altra vegada desitjant que l'estiu marxés, aquesta vegada l'avorriment era la feina, feina, feina.

I arriba aquest any, festa, dos mesos de festa, festa, festa. A casa, descansar, cansar-me quan fa falta, viatjar, fer coses que surten de la rutina, però aquesta vegada m'encanta i no vull que s'acabi.

Si us plau, vacances eternes!

bona matinada