bala perduda

disset
disset
disset roses et regalaré
no em deixis
sé que sóc així
sé que no puc canviar
sé que mai em vas voler
tot això ho sé
però petoneja'm fins que el dia ens il·lumini
el riu daró sec
els pataners que esperen
ells esperen la tardor
aquella tardor feixuga d'olor a podrit

d'octubres a les cantonades
i de mosques de st narcís

uuuuh uuuuh
uuuuh uuuuh

i la tardor va arribar
i es va endur el meu somriure
somriure sota la tempesta
ballava sense parar
el so d'una música
distorsionada
el so d'un so
si so si so si