cel

el cel es blau fosc, fosc fosc. he sortit i he vist una lluna plena o gairebé, brillant. la janis estava nerviosa, bordava a la lluna. es volia convertir en nena, la nena gossa que borda a la lluna.

no tenir son quan hauria de caure de son, s'està convertint en el meu pa de cada dia. sóc nocturna com una mussola. caçaré ratolins a mitja nit, em penjaré cap per avall d'un arbre i esperaré que claregi. després em taparé amb sorra i esperaré que el dia passi.

avui he descobert un reflex meu, me l'he quedat mirant, i m'hi he reconegut. feia dies que no em reconeixia.

riallera, enjogassada, com la heidi (sí sí, algú que em llegeix o em llegia un dia m'ho va dir)

però, sempre sóc jo.

l'imma.

bona matinada

calorosa i densa.