feixuga

avui la brisa era feixuga i densa. de partícules d'aigua que s'incrustaven a la pell. avui feia xafogor i la suor s'enganxava amb l'aire. semblava que l'aire, la suor, la pell es convertissin en el mateix, en el meu jo.

aviat setembre arribarà, la tardor tocarà a la porta, tot tornarà a l'aparent normalitat de la quotidianitat. i el cercle es tanca per tornar a començar, un nou curs, un nou any, una nova estació. un nou jo sempre dins el meu propi jo.

tot continua el seu curs, tot va bé, em sento bé.

tinc son i se m'acluquen els ullets.

bona nit.