II

Ja era vespre i vam tornar cap a casa la vane, de nits es feia el silenci a Jèrica, el camí era de baixada, davant del safareig del poble, camina que caminaràs. Els pares de la vane ens van fer el sopà, a mi sempre m'ha fet angúnia sopar amb els pares dels meus amics, sovint és com molt forçat, intentar caure bé, fer-se l'educat, la majoria dels pares que no són els meus no m'agraden massa. Però, no sé perquè, de seguida em vaig sentir còmode amb els pares de la vane, en un tres i no res ens van fer sentir com uns fills més de la casa. Tan els pares com la filla, ens van tractar de meravella.

No recordo que vam sopar, carn, xai? no ho sé, només recordo que era molt bo i que tenia gana.

Sembla tot un conte de fades, oh que feliços! oh que bé! sembla mentida, però és ben veritat, quines coses!

Al vespre vam anar a un bar, jo estava molt cansada i potser només tenia ganes de dormir, crec que els altres els passava el mateix, però s'havia d'aprofitar una mica més el dia i la nit. després del "petit toc" vam anar a dormir.

el pis estava ple de sants, jesucrists i iconografia religiosa cristina per tot arreu, de fet tot Jèrica i mig valència tenia referències cristianes... no és que ho trobi estrany, simplement em va cridar l'atenció.

El llit no era gaire còmode i em clavava totes les molles, com sempre em va costar dormir, donar voltes era impossible perquè grinyolava tot i em feia com una mica d'angoixa. finalment em vaig adormir un somni espès on passa de tot però que després no recordes res. em va despertar el cant d'un gall i el repicar d'unes campanes llunyanes, els primers segons no recordava on era.

la tranquil·litat ens va envair, el matí va passar suau, vam esmorzar ben entaulats (cosa que mai faig), i al mig dia vam enfilar muntanyeta i caminets amunt fins a montolejos, o alguna cosa així, a banyar-nos al riu. el dia no s'acabava d'aixecar, però igualment vam tastar l'aigua, tèbia i bona. hi havia molta gent, famílies cridaneres, però a la que anaves nedant riu endins, la gent ja havia escampat la boira i podies nedar gairebé en solitari, com si estiguessis enmig de l'Amazones.

M'estic clapant.

demà continuo.

bona nit