III

em pensava que seria més fàcil condensar aquests dies de vacances, però m'està sent bastant complicat... realment.

oliveta tendre sense pinyol
t'estimo tant que avui faré el pi
t'enyoro tant que em quedo aqui
el meu cor es fon
tot el meu cos es fon....

a la tarda havíem de baixar a valència, però en joan finalment va decidir no baixar i ens quedaven sense lloc per anar a dormir. era molt just buscar un hotel aquestes altures de l'any... per tant ens vam quedar una nit més a jèrica.

la vane balla jota aragonesa i vam anar a veure com assajava, fotia uns salts increïbles. segurament són els anys i panys que fa que s'hi dedica. ens va agradar molt i ens va deixar a tots impressionats. fins i tot vam intentar fer els passos més senzills, però només fèiem que riure. vam anar a fer una cervesa però estàvem tan cansats que de seguida vam anar a dormir, l'endemà ja seria l'últim, amb una visita ràpida per valència i altra vegada carretera amunt. havíem d'esta descansats.

el matí vam esmorzar i vam sortir corrents cap a valència, s'havia d'aprofitar al màxim el que pogués donar de si el dia.

valència em va impressionar, no sé perquè me l'havia imaginat grisa i trista. però valència és molt bonica, m'agradava voltar pels carrers, m'agradava que la vero ens fes explicacions que ens fes parar a cada cantonada per mirar façanes, és genial que algú t'ensenyi una ciutat des de la perspectiva de l'admiració, el record i l'amor. és viure al ciutat dues vegades, la teva visió i la del que te l'ensenya.

després d'unes abraçades emotives, d'uns dies preciosos, vam enfilar carretera amunt cap a catalunya, els records, i els bons moments quedaren impregnats dins les nostres memòries.

fins aquí el viatge a valència.

demà explicaré com em va arribar agradar Esplugues :)

bona nit