la felicitat em fa companyia

feia una pila d'anys que no marxava ple mes d'agost. el mes d'agost, pels qui treballen a la indústria turística és un dels mesos més forts. hi ha molt de tot. molta calor, molta xafogor, molta gent, molt soroll, molt de sol, molt de cel. i molta feina. aquest any després de gairebé més de deu anys, he pogut fer festa, voltar pel món sense pressa per tornar, sense neguits, sense, en definitiva remordiments de consciència de haig de fer això o he d'acabar allò.

aquest juliol, en el curs de música vaig conèixer una noia de valència, d'un dia per l'altre ja la convidava a dormir a casa, i ell em convidava a baixar a Jèrica a contemplar i admirar el seu poble. normalment i segons qui m'ho hagués dit, m'ho hauria rumiat i rumiat, fins acabar passant els dies i no baixant, però no sé perquè, intuïció o el que sigui, em va fer dir de seguida que sí, amb una il·lusió i unes ganes que feia temps que no tenia.

era dijous i encara no teníem ni hora ni data concreta, parlava al mateix temps amb la vane i la rosa per telèfon, arriban a la conclusió que el millor dia per marxar era dimarts. se m'acudia que podria venir en josep, coincidia amb les seves vacances, i així li vaig dir.

dilluns al vespre els pares de'n josep el portaren com un paquet embolicat de ganes de passar-ho bé, i dimarts el matí sortíem cap a la suposada reconquesta.

vam recollir a la rosa a mig camí, i l'autopista ens clamava l'atenció, potser vam està set hores per baixar fins a Jèrica, però jo gairebé ni me'n vaig adonar del pas de les hores, la companyia era tan bona...

la vane ens esperava amb els somriures habituals, ens mostrava casa seva, enorme amb discoteca migdol inclosa. la nostra sorpresa va ser que teníem tot un pis per nosaltres sols, ja podíem anar carretejant sacs de dormir!!!

passejar per jèrica és una delicia, un casc antic molt ben conservat, gent simpàtica regant les plantes, verdes ufanoses i embriagadores. un passat arqueològic de llegat morisc i de regust conqueridor "jaume I va divisar Jèrica des d'aquella muntanya i per derrotar els moriscs va fer baixar un ramat de xais "embolaos" " .

tot baixant del casc antic ens vam fer amb una orxata granissada amb cafè, un fantàstic refresc. la conversa era agradable, notava com m'anava relaxant, com l'estada en aquell poble s'hagués pogut eternitzar, com després de molts anys, sentia que les vacances tornaven a ser, VACANCES.

continuarà.

(vaig a dinar)