demà
demà ja és avui, si fem cas als qui diuen que l'avui o el demà comença a les 12 am.
i demà o avui començo altre vegada la rutina. no m'agrada la paraula rutina, però en el fons potser la necessito. perquè de fet, el que en dic rutina és el que m'agrada fer, la meva vocació, o això diuen.
no puc deixar de sentir-me sola, feia dies que no em passava, aquella solitud d'aquella que està envoltada de gent. aquella solitud que et fa tenir por, sobretot de les coses noves. i això em passa bastant sovint, però mai dic, o no a tothom o no cal dir-ho, perquè molts ho saben.
són casi dos quarts d'una, he de descansar, perquè demà m'espera un dia llarg, ple de gent nova per conèixer... en el fons em fa entre un pal i unes ganes difícils d'explicar, de definir, o el que sigui.
sempre dono gràcies de que ell està al meu costat, que m'ajuda i que em fa de crossa, com aquelles crosses que aguanten les figueres perquè no caiguin. aquelles crosses, que un dia amb l'emma vam descobrir que havien sigut, segurament, la icona, que misteriosament Dalí representava en molts quadres. segurament tots i totes tenim una crossa, o hem fet de crossa. segurament. per mi, ell encara que digui que no, encara que digui que jo sóc més crossa que ell. ell és el meu suport, el que fa que a vegades el cel no sigui tan gris o fosc, o com sigui.
i a ell li dedico gairebé tots els meus pseudo poesies, i ell és e meu muso, quan penso en petons càlids a mitja nit amb saliva dolça de mel, és a ell qui em recorda, i quan compto les estrelles del firmament, fins arribar a la conclusió que cap més brilla tan com ell, és a ell a qui em refereixo. ell és qui estic buscant a cada instant quan penso en la bellesa infinita de moltes coses. sobretot, en la bellesa de l'amor, i de com en pot ser de bonic un rínxol en el dit mentre esperes que es faci de nits.
i a vegades em complico la vida, sabent que és molt més fàcil, omplir-me de tu.
i que poques coses escriuria, si no fos que, a vegades, amb un somriure em despertes dins meu tot el que mai hagués imaginat que una persona em despertaria.
i simplement ets tu.
m'omplo de tu per buidar-me dins teu.
bona nit
3 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
ja es dema , i no tens q tenir por de res ,,, ests una nena , si nena , genial i valenta i estic orgullosa de tu ,,, i q si tens por ??? la por es bona , ens fa ser mes prudents. i aixo serveix per tot a la vida ...i ja de pasada la por ens fa esser valents, apa nena !!! q tinguis un boin dia dema avui , jejej i depsres vens i ho explicas val ???? petonicos de mama
iq sria la vida sense les formiguetes a la panxa ... massa planer ,,millor fiu fiu , q corri la sang per les vene s, oi ??
hola nena... ja sapas que jo sempre pululo per aqui de tant en tant. Es normal tenir por allo que no coneixes la por et fa ser mes valent després, es normal sentir-se sola a vegades o necesiten per poder gaudir d ela ocmpanyia de la gent, es bo tenir algu al teu costat q et fa costat aixo es important pero lo mes important es no perdre la il.lusió pel que fas o pel que vius si perds aquesta llum....
tot son moments, q poc a poc ens anem adaptant cadascu al seu ritme cadascun a la seva manera i encara q a vegades necesitis estar sola hi ha molta gent q et necesita i q esta al teu costat per si la necesitas a ella....
cuidat molt i molt ja m'explicaras q tal el cole...
Mil petonets!!!!!