un passar els dies no sé cap a on, o potser sí

fa dies que no escric, no és que no tingui res a escriure, de fet m'han passat moltes coses, he pensat moltes coses i he fet i he deixat de fer moltes altres.

a l'escola m'hi vaig adaptant, els primers dies em sentia sola, perduda i no sé quantes coses més. a vegades una mica ridícula, dient ximpleries per sortir del pas i una mica, què coi fots imma! bé, com sempre, no sé si en el fons ja sóc així. per tant, no sé si em prendran seriosament mai... però bé, no m'hi vull capficar.

tic un munt de programacions per mirar i per fer, però encara no he fet res, em fa entre mandra, por i buuuf penso, ja ho faré, ja ho faré... i no faig, no faig.

m'estava mirant musicologia, però de cop i volta no m'han agradat les assignatures, les he trobat feixugues i no sé si tinc, realment, ganes de fer-ho. fa uns anys era el que desitjava fer i em vaig quedar a història de l'art i després vaig fer magisteri... ara... no ho sé... possiblement em fa molta més gràcia psicopedagogia. per tant, segurament esperaré el febrer i em matricularé, encara que només sigui a un parell d'assignatures com tenia pensat.

avui he anat a la platja, és curiós perquè durant tot l'estiu no hi havia anat cap dia. he esperat que fos gairebé tardor per deixar-me veure el pèl per les platges de la costa brava, tot i això només m'he remullat fins a mitja cuixa. l'aigua estava freda, però el cel era blau i les illes medes semblaven irreals, com si fossin somiades.

camí de la platja, hem travessat camps llaurats i pomeres. m'encanta el meu país. aquella plana verda, marró, groga, que ratlla el cel blau netíssim, i al fons el montgrí desafiant la línia recta de la plana. només se m'acudeixen cursilades i ximpleries.

demà serà un altre dia, faltarà molt poc perquè els nens entrin a l'escola, estic entre emocionada, il·lusionada i cagada de por, sentiments que junts fan que estiguis més rara que un gos verd.

vaig a dormir, a veure si somio amb coses boniques.

bona nit.