de baixada
no ho entenc, a vegades estic molt bé i totes em ponen i penso que tot ho podré arribar a fer, i que imma endavant... i altres dies com avui que em quedaria a casa tapada amb una manta, esperant que el dia es fet nit i la nit .... dia...
ara mateix ploraria i no tin cap raó per fer-ho, i al no tenir-la em sento imbècil.
En fi... esperar que el dia passi...


no és que em senti imbècil per no tenir una raó, sinó que em sento imbècil de tenir ganes de plorar sense raons.. joq ue sé, ja m'he liat.
Dies bons ... dies dolents... De vegades sense cap motiu... Normal. Ens passa a tots, no? Al menys a mi també em passa. No li donis voltes.