gairebé novembre

I com sempre aquest blog em serveix com a testimoni del pas del temps. Aquest que no perdona i passa. L'octubre m'ha passat tan ràpidament que ni tan sols me n'he adonat, com sempre, ara que hi penso.

Aquest octubre ha sigut una mica dur, veia com passaven les hores i com, a vegades no me'n sortia del tot com jo voldria. Però malgrat tot, els dies han passat de pressa, sense adonar-me'n, fent-me més vella cada dia, agafant experiència, fent experiments amb alumnes que segueixen, i altres, que no segueixen tant. Fent-me respectar, enfadant-me, alegrant-me... plorant i rient... i els dies han anat passant, i els arbres s'han anat despullant, sense tenir vergonya de res... i d'aquí 4 dies hivern, i d'aquí 5 any nou, i d'aquí, ais, no ho sé, passa tot tan ràpid, que ni tan sols puc ser testimoni dels meus propis canvis.