...

a vegades se'm fa tot un nus molt gran que m'estreny i no em deixa respirar i no sé com anirà res i no sé com portar-ho tot i no posar-me a plorar i a renyar a tothom a cada moment.
a vegades penso que no serveixo per res i que tot ho faig malament i que la meva mena d'impulsivitat i idiotesa fa que les coses es compliquin i no tinc ganes de fer res i al mateix temps he de fer moltes coses i tot se'm fa una muntanya i ja són quarts de tres i encara he de fer la meitat del que m'havia proposat i tot són propòsits que no puc complir.
i ara ja som diumenge i em sento encara molt cansada i que l'he cagat i no sé com descagar-la com sempre.

espero que tot es vaig posant al seu lloc i em tranquil·litzi i vaig agafant-me les coses d'una manera més tranqui·lament i ... ja paro de posar is.