caic
No se si m'ho mereixo, no sé si em mereixo plorar per ells. No ho sé. No sé perquè carai ploro, perquè m'escarrasso per ells. per què?
He deixat de seguir els objectius per seguir-ne uns altres. em desmoralitzen i a vegades crec que no puc seguir endavant. Se'm fa un nus a dins, em sento sola, com si de cop i volta ningú em comprengués, com si m'hagués transformat en una estranya.
No sé, en deien que potser si escrivia, si tornava a escriure en aquest petit raconet, ple de colors que ara s'està enfosquin, em trauria una mica les meves neures. No ho sé.
Espero sortir-me'n... espero que tot passi i que tot això quedi en una mena de record amarg, o una exageració de les meves.
Això espero
2 Commentaris
Coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
Hola nineta meva....em sap tan greu llegir-te aixi.. ojal apogues donar-te un abraç d'aquets de oso pq et sentis millor... a vegades les coses son dificils ens consta adaptar-nos a la vida pero aixo no vol dir que no sapigues fer les coses simplemnt q la gent q ens envolta es diferent. Ja sabem que en aquestes coses tothom et diu que ja se't passara no deixis q aixo passi tu vals molt i si no volen la teva conversa sempre hi haura algu disposat a sentir-la...
No et sentis sola ja sapas q jo t'estimuuuuuuu mooooollllt!!!!!
Un peto enorme!!!! anims!!!!
Ep! Que les coses van millor o pitjor, que pugen i baixen, i que de vegades atabalen... però aquest racó ple de colors que no enfosqueixi!
Tu dona temps al temps. I posa-li colors
;-D