coses

fa dies que no escric, no en tinc ganes. bé, de fet no hi penso... i quan hi penso, com ara mateix no em ve res al cap de què parlar.
aquest blog el coneix molta gent ni jo mateixa sé qui el coneix i qui no. ja sé que no em llegeix gaire gent, tampoc volia dir això, però sempre hi ha la possibilitat, que remenant i buscant em trobin. sé que estic exposada. ho sé i tampoc faig res per posar-hi solució, com canviar la direcció del blog, que em va dir la meva germana que no era tan difícil. no sé, potser ho faré, o potser faré com ara, que no ho faig.

hi ha dies i moments que tinc molt bons. dies que veig que les coses van bé i que em puc sortir de tot plegat. però altres dies que la moral em baixa fins a llocs que ni tan sols sabia. em sento empetitida i sense ganes de fer res, ni tan sols d'arreglar la meva suposada mala situació. aquells dies dormiria sense parar. passaria de tot.

d'altres dies com avui, estic millor. un estat semi-bó semi-ai ai què em passarà ara?

i els dies passen, i no sé amb qui confiar... ni amb qui parlar, i potser el que realment em passa és que estic molt sola. i que, potser no em sentia tant sola des de feia molt temps. des d'aquells dies que em feia por quedar-me sola esperant els meus pares davant d'un cine, mentre els suposats amics anaven a tendre alguna cosa. aquell dia, que sense saber perquè, vaig confessar les meves pors amb un resultat de riure's de sota el nas de les meves ximpleries.

i ja paro... que tinc son soneta son son.