davant per davant

davant per davant mirades furtives
ens coneixíem, sis mesos ens avalen
però aquell dia era com el principi

un principi que mai se sap com anirà
i jo
que sempre penso
que sempre m'omplo el cervell de idees
de records
a voltes estúpids
a voltes irreals

conduïa acompanyada de la tramuntana
imma què fas?
imma què penses?

i ara em sento com una esponja de vent+
suara crec que els somnis sovint...

són això
somnis.