divendres ja ha arribat!

És curiós com canvia la vida, i la perspectiva que tens d'aquesta. Quan estudiava i treballava els caps de setmana, recordo que quan arribava el divendres se'm feia una muntanya, perquè havia de treballar i clar, em feia mandra. Quan arribava diumenge, pensava que el dilluns, si volia podia descansar i no anar a classe. Ara, cada dia hi penso al matí en no anar a classe, però resulta que ara en sóc la mestra.

Avui, com tots els divendres, ha sigut esgotador. Vaig fer-me l'horari tan malament com vaig saber. Fins a mitjans setmana tinc un horari bastant bo. Però a partir de dijous, concretament el dijous i el divendres, tinc totes les hores plenes. Arriba el divendres de 3-5 i estic cansada i rebentada. Als alumnes els passa el mateix, cansats i rebentats. A sobre tenen educació física abans, i els de 4-5 sembla que faci classe a marmotes hiperactives.

A les cinc, em quedo sempre a recollir una mica la classe. No sóc especialment ordenada ni organitzada, però estic coneguen gent que ho és molt menys que jo. Intento tenir les coses una mica "al seu lloc", però sovint, arribo un dia i ja no tinc res al seu lloc. No em queixo gaire, perquè penso que depèn de com em queixi se'm pot girar a la contra.

Aquest món, és un món d'aparences. I de persones interessades, crec que, i ara sembla que em tiri floretes, poca gent com jo va a "la seva" sense intentar ser interessades per autobeneficiars-se a lo bèstia. quin molt de cards.

Estic llegint una novel·la de pa sucat amb oli. Ja serà la segona que llegeixo aquest curs d'aquest tipus. Què m'està passant? Acabaré veient escenes de matrimoni? Això mai!!!
.