hi ha dies que dies hi ha

hi ha dies que brollo
brollo energia
brollo espurnes d'electrons de tramuntana
només tinc ganes de xerrar
i omplir papers en blanc de claus de sol
notes musicals que no signifiquen res
i riure
i plorar
mentre ric i ploro al mateix temps
i veig que el cel rogenc m'acomiada del dia
i es fa vespre
i torna la lluna
et busco
et trobo
em busques
ja no hi sóc.

els dies passen, em dius
i jo somric
i tu somrius
i arribem al cap del carrer
aquell que un dia dibuixaves sobre aquell paper que no portava enlloc i que en realitat era un post-it
i després descobria que els post-its a vegades

es

desenganxen
i es perden

com els records que oblidem

a vegades crec que tota jo sóc un gran post it
desenganxat