Archivos Diciembre 2007

Avui és el teu aniversari, 29!!!! ostres, com passa el temps!!

T'estimo molt, perleta de sucre, moreno preció, rissitus macos,príncep de les fades!

Els Genial :)

Quan estava escrivint el post que ve a continuació, la Maria (no poso link) m'ha fet un comentari. Hem tingut un pensament paral·lel.. perquè en aquell moment exacte jo posava que us trobava a faltar... aix.... són guais els pensaments sincronitzats, i mira que em passa poc sovint :) i quan em passa és geninininininaaal .

Us estimo petites floretes salvatges precioses maques, bufones, petoneres de mel i mató.

:)

Feia gairebé dos anys que no passava per una perruqueria. Imagina! de quan vivia a girona als pisos de montilivi! dos anys, que han passat rapidíssims. per què passen tan ràpids els anys?
La noia de la pelu em volia esquilar, m'estava a punt d'agafar un manyoc gran gran de cabells, però li he fet cara de... "si fas això.... mmmm te'n recordaràs de mi"... i al final només m'ha tallat les puntes i m'ha escalat la part de davant. M'ha quedat bastant  bé. de fet m'ha quedat molt igual al que ja tenia, que de fet era el que volia.

Mai havia tingut el cabell tan llarg com ara...

Avui anava per Palafrugell i m'he trobat molts alumnes meus, els hi fa il·lusió, suposo, veure que alguna vegada surto de l'escola. tenia alumnes que creien que vivía a l'escola. Tu vius a l'escola, oi? no... No? i on vius?

És curiós, per ells pensar que tinc vida fora d'allà deu ser... com quan jo anava a les monges i no les imaginava "viure"... ara que elles sí que vivien a l'escola. hehe...


Últimament escric... que no escric, vaig pensant i dic... que poc currat, són pensaments del dia vessats a la babalà. Aquest blog, com tot, té dies i dies hi ha que dies té.

Hi ha dies que ompliria pàgines i pàgines de paraules tan boniques que fan desmaiar... i d'altres que sóc tan prosaica, que marejo.

Per tant, bona nit.

Emma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mariaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!! Us trobaré a faltar per cap d'any!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MAMA PAPAPAPAMAMAMAAPAPAPAAPAMAAMAMAAPAAPA

aix

:)

Nadal és una marató de sopars, dinars petons i abraçades. Alguns dinars volguts, alguns sopars no desitjats, alguns petons apreciats d'altres... fets a l'aire.
Avui he acabat la segona tanda, dinar i sopar. dinar sense massa comentaris. Sopar amb retrobaments.

Sempre penso que si hi ha gent que fa molt temps que no veus deu ser per alguna cosa, no res dolent, però no ho se. Tinc coneguts i persones que havien sigut molt importants a la meva vida, que ara tan sons veig d'un any per altre, d'una festa absurda a altre. Aquest sopar no ha sigut cap accepció. Però malgrat tot m'ho he passat bé, tots continuem sent els mateixos. Buscant el nostre camí, cap algun lloc. Alguns ja estan assentats i ja tenen clar el què faran, que seran i el que són. D'altres es mantenen en una eterna joventut, disbauxa  i rauxa.

Aquest sopars estan plens de converses buides, o potser no, o potser totes les converses ho són un pèl de buides. Fàctiques? No carburo massa bé. Tinc son se m'acluquen els ulls. I no sé pensar.

No sé on incloure'm, dins els de la joventut eterna, no crec, dins dels de la vida feta, potser. No ho sé.

No tinc ganes de pensar-hi, no vull està dins de cap motlle.

a la festa he vist molts bollicaos, tallats dins el mateix patró, era així jo també? tallada en el mateix patró?

no ho sé

Corl·lí

Nadal


La vida està formada per petites coses, petites coses que et fan veure que tot té un sentit, que tot està allà per alguna cosa. Passen els dies, passen els anys i jo em sento igual. Igual de petita, igual de juganera, igual d'imma sempre jo. No he canviat massa, tinc molts defectes, tota jo sóc un defecte, però si es tracte de regalar somriures i petons sempre he sigut la primera de la llista. Sé estimar, sé compartir i sobretot sé admirar el pas del temps i veure, que malgrat tot les coses van... bé.

Nadal no significa massa per mi, tan sols una data més que anuncia el pas del temps i que serveix per recordar que, sóc aquí i tu al meu costat, com sempre. Considero que sóc feliç, si és que existeix la felicitat o això :).

Doncs, res Bona Cagada de Tió a tots i totes, petites criatures de la nit i del dia que de tant en tant em llegiu i comparteixo les meves neures. Gràcies.

Us estimo. :)

feia dies que no dedicava un post a algú, i avui va per en Nkm!!!!
apali!!

El dimoniet més simpàtic del món!!!

agafar el llapis i lliscar, veure com els colors es barregen en la ment. pensar en tu i el teu somriure. veure que les hores passen, absurdament. i jo, que estic tan lluny però et sento aprop, dins meu.
sento com em tornes acariciar, no paris, et dic. fon les teves mans en el meu cabell, fes que els somnis desapareguin i pugui viure aquesta. REALITAT.

i de cop em sento buida
i no sé què fer
tinc vacances
sóc lliure
no tinc cap lligam que em lligui
no tinc cap corda que m'estrenyi
i malgrat tot
o a causa de
em sento buida
què faig?
on vaig?
amb qui vaig?

segueixo sense creure'm
que puc gaudir
sense pensar que demà
segueix amb un altre demà
i així
fins el 8
que es llegeix igual que buit

VISCA!!!!!!!!!!!!

Sempre parlo de eternitat i bla bla bla. L'eternitat pot ser infinitament agradable si es tracte d'alguna cosa infinitament agradable, però... que un dia se't faci etern i no sàpigues com podràs fer perquè et passin les hores...
però acaben passant...
estic cansada i sí, els dies se m'estan fent eterns... demà divendres! VISCA!

Avui s'han cantat totes les nadales. un munt de nadales i a sobre amb doble sessió, estic molt cansada. a sobre a la tarda he fet una d'aquelles sessions de moviment, jocs, música de no parar ni un moment. ha estat molt bé.

em sento feliç i noto que les coses estan millorant, sobretot estic millorant interiorment, vull dir, em sento millor, a l'escola, amb els nens i amb mi mateixa.

tot i això, tot i aquesta explicació tan happy flowers, necessito vacances, moltes vacances, infinites vacances!!!

i dormir molt, sobretot dormir molt.

m'encanta dormir.

Estimats reis mags de l'orient que porten coses  a tota la gent, porteu-me un bon grapat de dies per poder dormir i descansar, gràcies.

Avui al matí tenia molta son, m'he ficat dins la dutxa i sentia com l'aigua, molt calenta anva rodolant, esquena avall, cul avall, per les cames fins els peus, i s'escolava... fins al riu. Gasto massa aigua, a vegades em sento culpable, però, no ho puc evitar, són uns minuts de plaer, sóc capaç d'aïllar-me del món, de pensar en que tot és possible, encara que sigui mentida.

Al sortir al carrer, he vist el meu cotxe tot glaçat, semblava un glaçó d'aquells que posen a dins el got de la cocacola, sigui estiu hivern, nevi o plogui. He arribat a l'escola gairebé mitja hora tard, però, ningú se n'ha adonat perquè tenia hora de treball personal, i de moment ningú ho controla...

Les classes han anat bé, estic contenta d'aquest grup, m'ho passo bé i riem molt... a la tarda, com sempre pensaré una altra cosa, però bé, no es pot tenir tot, diuen, en aquesta vida.

Demà és el concert de nadal, tinc moltes ganes que passi tot ja, i fer festa i dormir. Tinc molta son.  Ja no sé si tinc son, mandra o totes les coses juntes.

Però bé, malgrat tot em sento feliç.

Els caps de setmana són per fer un parèntesis entre una setmana i una altra. Els meus caps de setmana són per mandrejar i reflexionar sobre el que he anat fent i sobre el què faré i per tant no faig gaire res. Fa temps que es van acabar aquells caps de setmana on o bé treballava, o bé sortia fins que la nit s'ajuntava amb el dia, si és que va existir mai un cap de setmana així, que ara mateix no recordo.

Em sento molt millor que a principi de curs, a vegades tornava a casa i només tenia ganes de plorar. Plorar i autocastigar-me dient i pensant que era la pitjor mestra que mai ha parit el món. Però, aquests dies han anat passant, no sóc ni millor ni pitjor, ni tan sols diferent. Simplement faig el que puc i a vegades, inclús, més del que puc.

Faig balanç de tot aquests mesos i realment, han passat tantes coses. Batibulls interns que ara no vull explicar, i una adaptació que m'ha costat molt més del que mai hagués pogut imaginar. Ara sembla, però que tot va amunt, que puc avançar, que puc continuar traçant aquell camí que algun dia em vaig dir que traçaria. Entre traç i traç jo, vaig fent.

Els diumenges són per això, per fer filosofies barates. I per acabar, a córrer cuita, de posar notes a més de 100 nens i nenes, els quals... potser els afecta quina nota o quin comentari puc posar. O potser no.

Ara hi torno.

( escirc entre parèntesi el teu nom

el
teu
nom
i somric

desitjo que no signifiqui res
tan sols lletres enllaçades
però sé
i tu saps
que significa...

que significa tant que
ni tan sols
el puc escriure.)

Estic molt cansada, hem fet assaig general de totes les nadales que dirigeixo i m'han esgotat l'energia. Com sempre em sorprenen, perquè després de totes les enfadades i totes les males estones que hem passat, se saben les lletres i fins i tot... les canten força bé. estic contenta. Dimarts que ve serà el dia que cantarem al teatre municipal.
quins nervis.

Però, igualment, tinc ganes que passin ja els dies i arribin les vacances. Tinc la reserva d'energies a punt d'esgotar-se.

la tramuntana bufava, només fa fred quan bufa la tramuntana.
si em digués la veritat, tinc ganes de fer vacances. els dies se m'eternitzen. demà primer dia d'assaig amb els profes...
ara sento com l'estufa em bufa darrera l'esquena...
em sento apàtica. tot i que avui he après 3 acords de guitarra i ja els se enllaçar. sóc una mega crack.bé, em sento orgullosa, perquè quan vull aprenc ràpid, sols espero no oblidar-ho, el que aprenc vull dir.

em fan mal els ditets.

tinc son.

vaig a dormir.

i la tramuntana


continua

Sí, un dia com avui faig 27 anys. Qui ho diria, com passen els anys!
Fa un matí de primavera. Sembla que el sol vulgui esgarrapar la fred que hauria de fer aquest hivern. Avui al matí m'ha enlluernat només sortir de casa!
He sortit tota cofoia, jo amb els meus 27 anys estrenats. No em sentia diferent, però sí amb ganes de recomençar aquest nou any!

Ara sento els nens i nenes que surten al pati. Potser que faci alguna cosa de profit, com ara fer un cafetó.

FELICITAAATS IMMAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!

us estimo, gràcies per la festeta d'ahir!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ja tinc guitarra i una wii :P

de bon matí i són les 12, em desperta el telèfon, xerra que xerres. quedem, tal dia tal hora. no apunto res, me n'oblidaré? seré capaç de recordar-ho. ves a saber, però em fa mandra agafar paper i llapis.
en fer fa estona que ha marxat, un cafè, vaig a fer un volt, i jo ronca que ronca els coixins no se' m desenganxen de la barbeta on hi regalima xuliva.

finalment obro els ulls i m'enlluerno. el dia s'aixeca brillant, semblant a un dia de primavera perdut al mes de desembre. no fa fred, vaig amb sostenidors a l'espera de posar-me alguna samarreta. Els sostenidors són roses, m'agraden.

començo a tenir fred, ja és hora que m'abrigui, obri la porta del carrer i vagi a fer una volta.

Molta gent ha aprofitat el pont, jo més. un dia descansant i dormint, un altre de museus retrobant gent que sempre és bo de retrobar. un altre dia passat entre el somni i la vigilia, i ara, a al tarda, s'acabarà tot. i demà, santornemhi que no ha estat res.


demà, el meu aniversari. felices vigílies.

que tard que és i encara no dormo. clar, què més vols imma dormint tot el dia!
però demà m'espera un dia intens de museus! VISCA!

necessito marxar
no sé cap a on
però ho necessito

a vegades els dies em semblen iguals
els mateixos trajectes
les mateixes cares
els mateixos gestos

tot igual
fins l'nfinit


necessito trencar aquest cel tan blau
necessito veure unes altres muntanyes
uns altres rostres
necessito veure i rebre
uns altres alens

la rutina em fa esclava del dia a dia
necessito
posar-me unes ales
i volar
no sé cap on
però
si no ho faig

deixaré de ser jo

Sento com criden els nens al pati, és increible les ganes que tenen de cridar. Sovint a classe, el crit impera. Intento, com a bona mestra de música, fomentar la parla no estrident, i foragitar els crits, però sovint em contradic i jo també crido. I a vegades el crit és la reina de la festa desbancant-me a mi. Ho odio.

No aconsegueixo fer classes "normals", no sé com m'ho faig, però sovint me n'adono que sóc jo que esbero als nens. Sí... quan aconsegueixo tenr-los asseguts i atents, faig alguna cosa que... els fica altre cop com cabretes. Perquè, resulta, que jo també sóc una cabreta. I segurament, sóc més cabreta jo que ells.

L'altre dia, a l'hora de flauta, estàvem tocant un vals... i vaig acabar ballant un vals. Tots rient i fent xerinola. Ais, no sé si aprendran res... Però riure ho fem un rato llarg...

em reescric cada dia
cada dia creo el meu personatge
faig i desfaig aquella nena
aquella nena d'ulls blaus que plorava
que somreia
que volia viure cada alè
que volia aprendre cada paraula perduda en els oblits


oblidar és fàcil si saps com
oblidar és fàcil si no tens memòria

però, per molt despistada que sigui
no oblido
i
recordo
et
recordo


recordo aquelles nits
aquelles tardes
aquells matins

recordo les orenetes que ens feien de rellotge
natural

recordo aquelles estones
aquelles instants
on tu
i
jo

érem

un

Avui és dilluns, altra vegada. Començament de setmana, mandres matinals, 15 minuts tard, hora personal desaprofitada i un llarg etcètera.

Ahir vaig arribar tard al concert benèfic, bé, resulta que havíem quedat una hora abans, i jo no me'n vaig enterar. Últimament no sé pas en quin món visc, però potser en aquest no. Com pot ser que m'oblidés? O el que encara és més fort, que ni tan sols me n'enterés? Era lògic no? Si tens un concert, el més normal és ser-hi abans, per les proves de so, per preparar la coral i un llarg etcètera. Vaig quedar com aquella passota, que en el fons no sóc, perquè encara m'estic menjant la bola... però de totes maneres hi vaig quedar. Sóc un cas sense remei.

De totes maneres, el concert va ser un èxit i tots vam dirigir molt bé i els nens van cantar amb moltes ganes. Em vaig emocionar i tot.

Avui estic mirant dibuixos de Nadal... perquè els nens pintin mentre escoltem música. No és que estigui manta, no, el que passa és que amb els de cicle inicial hem acabat gairebé tota la programació, ens "sobra" temps, i amb els pocs dies que tinc abans de Nadal, no tinc ganes de començar tema nou... A més la classe està molt poc Nadalenca.

En fi, vaig a mirar si faig alguna cosa de profit...

Bon dia!!!!

Per cert, gràcies emma per la web, està molt xula, un canvi de look genial m'encanta, i això de les etiquetes i categories és la monda lironda!!!

GRÀCIES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

la vida passa mentre parles del temps
avui fa sol i il·lumina el meu somriure
avui fa sol i sembla primavera
el temps ens enganya

el sol ens fa pensar que els flors poden néixer a cada instant
però te n'adones que l'hivern arriba
que les botigues estan plenes de pares noels
i tot segueix el seu camí.

parlo de camins, de sols i estrelles
el meu leimotiv
per seguir endavant

mentre m'acarones esperant que passi el matí
un tallat em dius
i el diari

bon dia