des de l'escola

Sento com criden els nens al pati, és increible les ganes que tenen de cridar. Sovint a classe, el crit impera. Intento, com a bona mestra de música, fomentar la parla no estrident, i foragitar els crits, però sovint em contradic i jo també crido. I a vegades el crit és la reina de la festa desbancant-me a mi. Ho odio.

No aconsegueixo fer classes "normals", no sé com m'ho faig, però sovint me n'adono que sóc jo que esbero als nens. Sí... quan aconsegueixo tenr-los asseguts i atents, faig alguna cosa que... els fica altre cop com cabretes. Perquè, resulta, que jo també sóc una cabreta. I segurament, sóc més cabreta jo que ells.

L'altre dia, a l'hora de flauta, estàvem tocant un vals... i vaig acabar ballant un vals. Tots rient i fent xerinola. Ais, no sé si aprendran res... Però riure ho fem un rato llarg...

0 TrackBacks

Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: des de l'escola.

URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/26

1 Commentaris

ruru ha dit:

millor q s'ho passin be, sempre sera la senyo q esta contenta , i crida,,
nena avui no irem a la pelu , esperare passat festes , encara vull q em creixi un amiqueta, q sino em quedara rara la permanent,
jeje aixo em passa per tallarme els cavells a saco i sense mesura per el meu compte,
si vols i anem un altre dia
titimo pallaseta .. jeje felices vigilies !! apa q jo tb soc una de bona , jejej innocent ,, jee ho dic per el regal ,jaja
titimo , jo tb estic loca,,
i saps ni havia un q smepre m'ho deia, pobret , no podia amb mi jaja i jo li deia q el mon es del bojos , o sigui q ,, ja saps , ara t'el menjes jaja maca i guapa

Escriure un comentari