dilluns

Avui al matí tenia molta son, m'he ficat dins la dutxa i sentia com l'aigua, molt calenta anva rodolant, esquena avall, cul avall, per les cames fins els peus, i s'escolava... fins al riu. Gasto massa aigua, a vegades em sento culpable, però, no ho puc evitar, són uns minuts de plaer, sóc capaç d'aïllar-me del món, de pensar en que tot és possible, encara que sigui mentida.

Al sortir al carrer, he vist el meu cotxe tot glaçat, semblava un glaçó d'aquells que posen a dins el got de la cocacola, sigui estiu hivern, nevi o plogui. He arribat a l'escola gairebé mitja hora tard, però, ningú se n'ha adonat perquè tenia hora de treball personal, i de moment ningú ho controla...

Les classes han anat bé, estic contenta d'aquest grup, m'ho passo bé i riem molt... a la tarda, com sempre pensaré una altra cosa, però bé, no es pot tenir tot, diuen, en aquesta vida.

Demà és el concert de nadal, tinc moltes ganes que passi tot ja, i fer festa i dormir. Tinc molta son.  Ja no sé si tinc son, mandra o totes les coses juntes.

Però bé, malgrat tot em sento feliç.