Olor a fum i alguns somriures
Nadal és una marató de sopars, dinars petons i abraçades. Alguns dinars volguts, alguns sopars no desitjats, alguns petons apreciats d'altres... fets a l'aire.
Avui he acabat la segona tanda, dinar i sopar. dinar sense massa comentaris. Sopar amb retrobaments.
Sempre penso que si hi ha gent que fa molt temps que no veus deu ser per alguna cosa, no res dolent, però no ho se. Tinc coneguts i persones que havien sigut molt importants a la meva vida, que ara tan sons veig d'un any per altre, d'una festa absurda a altre. Aquest sopar no ha sigut cap accepció. Però malgrat tot m'ho he passat bé, tots continuem sent els mateixos. Buscant el nostre camí, cap algun lloc. Alguns ja estan assentats i ja tenen clar el què faran, que seran i el que són. D'altres es mantenen en una eterna joventut, disbauxa i rauxa.
Aquest sopars estan plens de converses buides, o potser no, o potser totes les converses ho són un pèl de buides. Fàctiques? No carburo massa bé. Tinc son se m'acluquen els ulls. I no sé pensar.
No sé on incloure'm, dins els de la joventut eterna, no crec, dins dels de la vida feta, potser. No ho sé.
No tinc ganes de pensar-hi, no vull està dins de cap motlle.
a la festa he vist molts bollicaos, tallats dins el mateix patró, era així jo també? tallada en el mateix patró?
no ho sé
Avui he acabat la segona tanda, dinar i sopar. dinar sense massa comentaris. Sopar amb retrobaments.
Sempre penso que si hi ha gent que fa molt temps que no veus deu ser per alguna cosa, no res dolent, però no ho se. Tinc coneguts i persones que havien sigut molt importants a la meva vida, que ara tan sons veig d'un any per altre, d'una festa absurda a altre. Aquest sopar no ha sigut cap accepció. Però malgrat tot m'ho he passat bé, tots continuem sent els mateixos. Buscant el nostre camí, cap algun lloc. Alguns ja estan assentats i ja tenen clar el què faran, que seran i el que són. D'altres es mantenen en una eterna joventut, disbauxa i rauxa.
Aquest sopars estan plens de converses buides, o potser no, o potser totes les converses ho són un pèl de buides. Fàctiques? No carburo massa bé. Tinc son se m'acluquen els ulls. I no sé pensar.
No sé on incloure'm, dins els de la joventut eterna, no crec, dins dels de la vida feta, potser. No ho sé.
No tinc ganes de pensar-hi, no vull està dins de cap motlle.
a la festa he vist molts bollicaos, tallats dins el mateix patró, era així jo també? tallada en el mateix patró?
no ho sé
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: Olor a fum i alguns somriures.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/61
4 Commentaris
Escriure un comentari
coses d'un altre món
cosetes boniquetes
menjar
altres coses
no et pensis que les converses profundes siguin gaire diferents. et fan oblidar tant d'un mateix, que no les vols pas. prefereixo parlar de tonteries, tot sovint, de xafarderies. no em demanen, en fer-ho, gaire esforç.
ara estic estudiant i fent deures com una boja. els sopars i dinars a mi tampoc m'han deixat viure aquests dies...
buf!
bon nadal...
per mi qualsevol conversa es bona mentre no sigui aburrida
ps: tanta abstraccio am els bollicaos tallats t'oculta la veritat
bon nadal ...si es pot tenir'lo...
yo también creo que si hace mucho tiempo que no ves a alguien, debe ser por algo, y no necesariamente algo malo.
para mi estas cenas, o también reencuentros de un año para el otro (aunque no sean en cenas) son reflejos de uno de dos extremos: el reconfortante saber, o el asqueroso saber, y los dos "saberes" se resumen en lo que has dicho: que todos siguen siendo los mismos. Muchos inertes dentro de los mismos moldes, otros parece que no.
cambiando de tema.. todavia no os lo habia dicho, pero os echo mucho de menos y me encantaría que estuvierais aquí, sea navidad o no :*
:P