pelus nous

Feia gairebé dos anys que no passava per una perruqueria. Imagina! de quan vivia a girona als pisos de montilivi! dos anys, que han passat rapidíssims. per què passen tan ràpids els anys?
La noia de la pelu em volia esquilar, m'estava a punt d'agafar un manyoc gran gran de cabells, però li he fet cara de... "si fas això.... mmmm te'n recordaràs de mi"... i al final només m'ha tallat les puntes i m'ha escalat la part de davant. M'ha quedat bastant  bé. de fet m'ha quedat molt igual al que ja tenia, que de fet era el que volia.

Mai havia tingut el cabell tan llarg com ara...

Avui anava per Palafrugell i m'he trobat molts alumnes meus, els hi fa il·lusió, suposo, veure que alguna vegada surto de l'escola. tenia alumnes que creien que vivía a l'escola. Tu vius a l'escola, oi? no... No? i on vius?

És curiós, per ells pensar que tinc vida fora d'allà deu ser... com quan jo anava a les monges i no les imaginava "viure"... ara que elles sí que vivien a l'escola. hehe...


Últimament escric... que no escric, vaig pensant i dic... que poc currat, són pensaments del dia vessats a la babalà. Aquest blog, com tot, té dies i dies hi ha que dies té.

Hi ha dies que ompliria pàgines i pàgines de paraules tan boniques que fan desmaiar... i d'altres que sóc tan prosaica, que marejo.

Per tant, bona nit.

Emma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Mariaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!! Us trobaré a faltar per cap d'any!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
MAMA PAPAPAPAMAMAMAAPAPAPAAPAMAAMAMAAPAAPA

aix

:)