com sempre, de matinada

Sóc un animal nocturn, la nit em desvetlla el dia m'enlluerna. De fet tinc son però no tinc ganes de pensar que demà m'he d'aixecar, i tenir lleganyes als ulls tot el dia.
Quins pensaments més absurds.

Però a vegades tot pot arribar a ser absurd.

Ei! no és cap post pessimista ni res d'això, què va! Simplement, que el surrealisme a vegades s'apodera de mi, de la meva vida del meu entorn.

Absurd elevat a la dècima potència.

Absurd lligat a les nostres vides, a les coses que fem, a les que deixem de fer.

RESUM: vaig a dormir.