com sempre, jo
tinc la mania de desacreditar-me, de mostrar-me insegura, de dir que faig malament algunes coses que potser, en el fons faig bé, o que puc arribar a fer bé. res un embolic.
no ho entenc, no m'entenc, no sé perquè faig aquestes coses. i després em sento malament, i tinc ganes de plorar i em sento estúpida i com una quinzeanyera..
sé que puc fer les coses bé
sé que, fins i tot les puc fer millors que molts... o igual o..
jo que se...
però NO, vinga a dir que sóc menys
Vinga a autodestruir-me, per res...
puuuf
total, que, com sempre...
ppuuuuf
no ho entenc, no m'entenc, no sé perquè faig aquestes coses. i després em sento malament, i tinc ganes de plorar i em sento estúpida i com una quinzeanyera..
sé que puc fer les coses bé
sé que, fins i tot les puc fer millors que molts... o igual o..
jo que se...
però NO, vinga a dir que sóc menys
Vinga a autodestruir-me, per res...
puuuf
total, que, com sempre...
ppuuuuf
0 TrackBacks
Abajo están listados los blogs que hacen referencia a esta entrada: com sempre, jo.
URL de TrackBack de esta entrada: http://www.florssalvatges.net/cgi-bin/mt/mt-tb.cgi/130


tonta... un pel mes i ja esta, apa ,, t'estimo
Si t'hi fixes, el teu post no és tan pessimista com sembla. Si entens que realment no hauries de dir-te aquestes coses és que ets conscient de cap a on has de tirar. Dels moments baixos potser se'n pot treure alguna cosa si s'enfoquen com cal, encara que quan tornem a estar bé riguem d'haver pogut tractar-nos tan malament a nosaltres mateixos.
No sé si em recordes perquè feia segles que no voltava pels blogs. Sóc un cambrer que acaba de reprendre la ploma (o el word, més aviat).
Una abraçada
ostres el diario de barra! i tant que me'n recordo!!! ;)