dimarts

Avui, el vent ha fet acte de presència. Com sempre, tramuntana. El cel era rogenc, els núvols acariciaven el mas pla, i el vent que ja violentejava, torcia els xiprers. M'he quedat badant, mentre conduïa, contemplant el paisatge passar. Un tros de montgrí tot envoltat de núvols lilosos, la plana verdosa esquitxada de llum, masies transformades en restaurants clamant un temps passat, on el paisatge era tot el que tenien per sobreviure.

com sempre
una tros de mi és un tros de paisatge. ell és jo.
com sempre, jo sóc ell.
per sempre
tramuntana.


(els nens estaven histèrics... com la tramuntana)